Sis anys de Santa Anna
M’agrada molt que les històries comencin així: “Corria l’any...” Perquè veritablement els anys corren, i tant més ràpids com més siguin els anys que comptem els que els vivim. Així podria començar el que ara explicaré: corria l’any 2017, dos anys abans de la pandèmia...
El dia 18 d’aquest mes de gener, en començar la Setmana dels Barbuts, l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna celebrava sis anys des que aquella reixa es va obrir a un públic completament diferent del que fins llavors s’acostava a aquella obra d’art que el 1881 va ser declarada “monument nacional”.
Jo mateixa no la recordava més que visitant-la cada any des de petita amb els meus pares el dia de Corpus, quan fèiem el recorregut dels claustres amb l'Ou com Balla. I, ja de gran, en la boda d’algun dels meus nebots.
Feia molts anys que aquell claustre del segle XV, d’una bellesa gòtica increïble, ja no era aquell lloc privilegiat de silenci i pau monacal.
I va ser el gener del 2019 quan el papa Francesc va fer una crida a obrir les portes d’alguna de les esglésies més cèntriques de les grans ciutats, sovint convertides en museus visitats pels turistes, per convertir-les en “hospitals de campanya on tothom, en especial els més vulnerables, pogués trobar el guariment del cos i de l’ànima”.
Van ser moments difícils en un gener fred en què –després de parlar amb el Padre Ángel de Madrid, que ja havia començat a fer-ho realitat a l’església de San Antonio– dos capellans i una monja, tres utòpics i arriscats amics, ens vam decidir a fer realitat aquell desig d’una “església de portes obertes, que sortís de la sagristia” i que acceptés el risc que suposava un repte d'aquesta mena.
Dues nits després d’una primera acollida –ordenada i discreta– en la meravellosa “sala capitular” d’arcs ogivals propis del gòtic, convertida en dormitori, amb els somiers i els matalassos que ens van donar, ja no podíem contenir la demanda d’asil dels vulnerables. I tota l’església, adaptant els bancs, era durant la nit un refugi indiscriminat dels sensesostre... No estàvem preparats per al que va passar!
Amb tota sinceritat, aquella utopia s’havia convertit en un caos, però us asseguro que era un encisador caos d’amor i d'acolliment.
Mai hauríem pogut imaginar que aquella primera intuïció utòpica i desorganitzada, però amb un increïble sentit de germanor per part de molta gent que ens va donar suport des del primer moment, arribés a ser això que en aquests moments, sis anys després, és l’Hospital de Campanya de Santa Anna, amb tots els seus projectes. La Taula de Fraternitat, per on passen diàriament a esmorzar, dinar i sopar centenars de persones amb grans dificultats econòmiques i socials. Salut sense Sostre, amb metges i sanitaris de les diferents especialitats que no només atenen a Santa Anna sinó recorrent els nostres carrers amb la unitat mòbil. Missatgers de la Pau, amb els quals podem tenir fins al moment cinc pisos d’oportunitats per acollir joves fins que estiguin en condicions de sortir a la seva independència i al mercat laboral, o un equip de futbol sala, Atlètics Missatger de la Pau, amb la seva capacitat formativa des de l'esport. Família Acompanyant Famílies, on els que tenen més oportunitats acompanyen i ajuden els que no les tenen, creant vincles de mútua ajuda i amistat. Servei de Roba i Dutxes, Atenció a Malalties Mentals... Tot això sense abandonar el culte, els Diàlegs Formatius, els concerts, etc.
Des d’aquestes línies voldríem donar les gràcies a totes les persones, institucions i empreses que, dia rere dia, fan possible el que nosaltres hem anomenat “els miracles de Santa Anna”. Perquè estem segurs que no s'haurien multiplicat els pans i els peixos que explica l’Evangeli si els que en tenien –encara que fos molt poquet– no n'haguessin donat, quan Jesús els va preguntar: “Vosaltres teniu alguna cosa?”