Sobra gent a Mallorca?

Darrerament no puc evitar escoltar els senyorots de cafè, copa i puro dir que “sobra gent a Mallorca” i que “aquí no hi cap ningú més”. No paren de dir-ho als bars, a les tertúlies i a la tele. Resulta irònic veure com aquesta gent, sovint amiga dels hotelers i l'AirBnB, obvia el tema del model turístic quan planteja aquesta qüestió, com si posar en dubte aquesta gallina dels ous d'or fos del tot impossible. D'aquesta forma, figures com Prohens i el seu seguici de Vox, o la gent d'El Pi, parlen sense embuts de "saturació dels serveis públics", “l’empitjorament de la vida dels residents” i la "manca d'infraestructures" sense plantejar-se, per exemple, d'on surten els 100.000 cotxes de lloguer que tenim a l'illa o per què falten pisos per als treballadors però sobren els xalets de luxe. Això no és casualitat i està clar el motiu: és més fàcil culpar de tots els mals els immigrants que viuen a Son Gotleu que qüestionar el flux ininterromput de turistes que envaeixen cada racó de l'illa.

I, escoltau, diré una cosa que tothom sap però ningú diu: la superpoblació no existeix. Hi ha feina per a tothom i disposam de la tecnologia suficient per pal·liar els reptes que presenta l'augment demogràfic, com l'increment de demanda d'aigua o d’electricitat. Per tant, des d’una òptica capitalista, no és cap problema. Per molt que el PP, Vox i El Pi es queixin, deixaran fer als empresaris, perquè dins les societats neoliberals es prioritza el benefici econòmic per sobre de qualsevol altre aspecte. 

La qüestió fonamental, doncs, no és la 'superpoblació', sinó si el nostre model econòmic és sostenible en el temps, i és obvi a tots ulls que no. El turisme de 'sol i platja' ha comportat conseqüències socials i culturals negatives evidents, com l’augment de la precarització laboral, la destrucció del territori o la falta d’accés a l’habitatge, i posar tot el focus en una de les seves conseqüències, com l’augment demogràfic, és no veure el panorama complet.

Al marge d’aquestes apreciacions, el que sí que és cert és que l'augment poblacional està intrínsecament relacionat amb la disminució progressiva de l'ús del català. És innegable que, amb el boom turístic i l’arribada massiva de castellanoparlants, els mallorquins –que són bilingües– han anat perdent espais, limitant-se a parlar el català amb el seu cercle més proper, la tribu. Seria fàcil atribuir aquest mal als nouvinguts, però això també seria fals. Una llengua mor quan els seus parlants la deixen d'utilitzar, i aquí l'entrament legislatiu espanyol hi té molt a veure. Per què el francès o el castellà no corren cap perill d’extinció, malgrat les fortes onades migratòries a la banlieue parisenca i l'extraradi de Madrid? La resposta és fàcil: són llengües d’estat. En canvi, el català a Mallorca, no. En lloc de culpar els nouvinguts, és essencial que les autoritats i la societat en conjunt treballin juntes per revertir la situació lingüística. Però, clar, això passa per posar en dubte els ciments de l’Espanya grande y libre,  i això ens fa poreta.

No puc deixar de pensar que aquest debat sobre la suposada 'superpoblació' sembla sorgir d'un vell mallorquinisme, aquell que alimenta el mite d’una illa preturística que mai va existir, on tothom parlava sempre català en una espècie d’Arcàdia feliç. No fa falta dir que això no va existir mai. La història contemporània de l'illa ens mostra que bona part dels mallorquins dels segles passats eren uns morts de fam que se sentien “muy español y mucho español”, despreciaven la llengua pròpia i donaven suport als sectors més reaccionaris del país. Homenots com Joan Alcover, Guillem Forteza i Emili Darder foren dignes excepcions dins una illa immersa en l’autoodi i el provincianisme.

Mirau, és hora de posar fi al cinisme i admetre que la Mallorca que alguns pares de la pàtria enyoren, la Mallorca de porcella i frit, es mor, i no fa falta idealitzar-la, perquè tampoc molava tant. Cal recordar que abans dels hotels i els guiris ja hi havia prou fatxes arreu de l'illa (de fet, bona part de l’espanyolisme actual té vuit llinatges mallorquins). Culpar els immigrants dels nostres mals i ignorar els problemes reals és simplement un intent de desviar l'atenció de les veritables qüestions a què Mallorca ha de fer front. En lloc de dividir-nos entre nosaltres, hauríem de teixir ponts per construir un futur més just entre els grups minoritzats d’aquesta terra –ja sigui per la llengua, grup social, orientació sexual o origen. Posar la lupa exclusivament en l’arribada de població és no només maniqueu, sinó també una forma covarda de desviar l'atenció del veritable repte: el canvi de model econòmic. Ens hi atrevirem? Potser no, perquè els doblers són la veritable pàtria de molts.