Sobren els motius per sortir al carrer en defensa de la llengua
El Govern de Marga Prohens s’enfronta per primera vegada aquesta legislatura a una crida massiva a la mobilització en defensa del català. Ho fa des de la perplexitat de qui no entén per què li van en contra, quan s’està fent tot bé perquè “el bilingüisme cordial”, al qual la presidenta es refereix sovint, continuï sent la conducta predominant a carrers, hospitals i escoles.
“En tema de llengua no hi ha cap motiu per a l’alarma ni per posar-se cap camiseta”, va declarar Prohens al gener, quan docents de l’IES Pau Casesnoves d’Inca varen rebre Antoni Vera uniformats de verd. Deixant de banda el debat de si un càrrec polític és la figura més adient per determinar si els ciutadans tenen o no motius per protestar, el temps ha demostrat que sí que n’hi ha, de motius.
En començar la legislatura, il·lustres representants del Govern varen assegurar que havien après la lliçó del 2011 en un intent d’espantar el fantasma de José Ramón Bauzá. Ara bé, han canviat les formes i el rerefons es manté. Els atacs al català es fan de manera més suau, apel·lant a un consens que no és factible i intentant fer la quadratura del cercle: acontentar sectors oposats de la societat. Perquè no es poden satisfer les fòbies de l’extrema dreta contra el català i a la vegada esperar que docents, professionals sanitaris, funcionaris i ciutadans conscienciats mirin una pel·lícula que els sona a bastament sense dir-hi la seva. El català ja no és un requisit a la sanitat pública, que hauria de ser un baluard d’un tracte igualitari a tots els pacients, tinguin els doblers que tinguin i parlin la llengua que parlin, i més en les dues oficials. Som a les portes d’un curs escolar marcat per la segregació d’alumnes per motius de llengua. Hi ha la possibilitat que el Govern acabi eliminant el català com a requisit a la funció pública. L’extrema dreta podrà crear una oficina amb un cost sobredimensionat –750.000 euros– per afavorir el castellà.
Així que en sobren, de motius, per reprendre el pols al carrer en defensa de la llengua catalana, com ha deixat palès la convocatòria de l’OCB del 5 de maig. La llengua pròpia de les Balears no només ha perdut el suport de les principals institucions de les Illes, sinó que torna a patir atacs constants. Perquè, a més del Govern, ajuntaments com el de Palma i Calvià estan fent tot el possible per arraconar el català, amb un PP a les ordres de l’extrema dreta.
També cal fer autocrítica, perquè el Pacte va inocular una dosi d’anestèsia en el moviment en defensa de la llengua, només revertint algunes de les regressions de Bauzá. S’havia passat tan malament que llavors es va pecar de conformisme. Però les polítiques lingüístiques de la dreta han servit d’antídot per a la letargia i les entitats i les veus crítiques tornen a tenir el seu lloc a l’espai públic.
