Sense la societat no hi ha pacte
Massa ha aguantat el Fòrum de la Societat Civil participant d’aquest invent de nom etern que es diu Pacte social i polític per la sostenibilitat econòmica, social i ambiental de les Illes Balears. Almanco, ara podrem ajustar-ne el nom, que des del començament hauria d’haver estat Pacte empresarial i polític. El per a què, la veritat és que n’hi ha molts que encara no ho sabem. Ni tan sols entenem què vol dir ‘sostenibilitat’ per al Govern, i alguns sospitam que deu significar una cosa ben diferent de la que pensam nosaltres.
Les entitats socials varen avisar des del començament que les coses no funcionaven bé, que no hi havia transparència, que les reunions dels grups de treball eren un caos del qual ni tan sols s’aixecava acta. I després hi ha el tema del grup d’experts, un ens d’éssers mitològics que ningú no ha vist ni sap qui són i que, segons el vicepresident del Govern, Antoni Costa, es coneixeran “en el seu moment”. Quin és el seu moment? Arribarà dins d’aquesta dècada?
Diu el Fòrum que el Pacte Empresarial i Polític del Govern és de caràcter tecnocràtic. Tenen raó, però aquí no podem acusar la classe política de mentir, malgrat que ho ha intentat. Des que va començar la legislatura, tot s’ha de fer segons criteris tècnics, segons les dades, segons els experts. I les persones? On queden en aquesta història? No dic que la ciutadania hagi de pilotar un procés tan complicat, però, és que no pot ni participar-hi? Som els ciutadans qui rebem les conseqüències del model turistitzat que ens afecta la salut (sobretot la respiratòria i la mental) i que no ens aporta més que el plaer de contemplar com s’enriqueixen els de sempre. Aquí seré una mica tècnica, com li agrada al Govern, i recordaré que el PIB per càpita encara està per sota dels nivells d’abans de la pandèmia malgrat que l’economia de les Balears no atura de créixer. Ser víctimes, sí, víctimes, d’aquest model depredador ens hauria de donar legitimitat per dir la nostra i poder debatre amb experts i tecnòcrates.
Una vegada vaig demanar a una font del Govern què passaria si el Fòrum de la Societat Civil abandonava finalment el Pacte, l’escenificació del qual m’ha recordat altres fotografies de l’anterior legislatura. “Quedaria coix”, em va reconèixer aquesta persona. Idò ja el tenim coix, perquè el desequilibri que hi havia entre els integrants d’aquesta iniciativa va fer que el Fòrum fos l’única entitat que representàs les reivindicacions ecologistes i socials. És cert que l’OCB i ARCA també en formen part, però els àmbits que representen no abasten ni de bon tros totes les reclamacions que els ciutadans volem fer.
La sortida del Fòrum ha estat un acte de dignitat perquè, com la mateixa plataforma critica, no estan les coses per perdre el temps. De moment, el que tenim d’aquest Pacte és una foto d’aquestes que agraden tant als polítics, amb molta gent que somriu i que diu que és un dia històric, que una fita com a aquesta no s’havia assolit mai. Ja veus tu, quina fita més esquifida.
