Els socis i el PP

Cada vegada que en passa una, i aquesta legislatura al Parlament en passen de molt grosses, pens que la portada de l’ARA Balears que anunciava que el PP, pactant amb Vox, s’havia assegut damunt una bomba de rellotgeria, ja ha fet sonar massa pics els darrers tic-tacs. La vàrem fer, aquella portada, poc després de l’acord de governabilitat entre els populars i la formació d’extrema dreta, i ho férem molt conscients que la responsabilitat del despropòsit era i és només del PP.

Pactar amb qui proposa actuacions que, si t’equivoques aprovant-les, t’enduràs les mans al cap és d’una irresponsabilitat absoluta. Pactar amb qui no creu en la democràcia, ni en el canvi climàtic, ni en els drets de les dones, ni en la necessitat de restablir la memòria històrica des d’uns principis democràtics, ni, ni, ni... té conseqüències gravíssimes. Pactar amb qui vol exterminar una llengua –la catalana–, amb qui defensa l’espectacle dels toros i que puguin educar-hi els nins, amb qui promou la construcció fins i tot en àrees naturals d’especial interès i amb qui duria fins a l’extrem el tot per la pàtria és avalar-ne els postulats. Com ho és pactar amb qui defensa els que maltracten les dones, els que avalen la violència contra persones i animals, i els que tracten els migrants com si fossin bèsties. Pactar amb aquesta gent en comptes d’arraconar-la passa una gran factura. Pactar amb l’extrema dreta és promoure’n el creixement entre la ciutadania, i això condueix al suïcidi, no al del partit polític que hi pacta, sinó al suïcidi com a societat. Al marge que pactar amb qui celebrarà el teu error amb el més gran i pervers dels seus somriures, com hem vist al Parlament balear, ja no és d’irresponsables, és de beneits. És per fer-s’ho mirar.