Que són 3 euros, no 2,99
Apple ha comunicat aquesta setmana que canvia la política de preus de l’App Store. Fins ara, els creadors d’aplicacions per a iPhone o iPad que volien vendre-les a la botiga digital d’Apple podien posar-hi el preu que volguessin, sempre que fos un dels que Apple permetia, que eren al voltant d’un centenar i anaven des d’un mínim de 99 cèntims fins a un màxim de 1.000 euros. A partir d’ara serà molt més flexible.
Per començar, el preu mínim baixa dels 99 als 29 cèntims, i el preu màxim es multiplica per 10, fins a arribar als 10.000 euros (friso per veure quin serà el primer títol d’aquest nivell). A més, s’hi afegeixen 600 opcions de preu disponibles en el règim d’autoservei, i 100 més, les de preu més alt, en què cal demanar permís a Apple. En total, un desenvolupador podrà escollir entre 900 nivells de preu diferents. D’altra banda, el nou sistema permet posar preus diferents per país, tant manualment com amb un automatisme que té en compte la inflació i els canvis de divises. El creador tria el preu, la divisa i el país, i la plataforma li anirà suggerint els preus en altres països i monedes, que podrà acceptar o no.
Potser el canvi més visible serà la desaparició dels preus psicològics que acaben en 99 cèntims. Si vols vendre la teva aplicació a 4,99 euros perquè sembli més barata que a 5 euros ho podràs continuar fent, però a partir d’ara també podràs optar per la sinceritat i arrodonir posant 1 euro rodó en comptes de 0,99.
La novetat li anirà bé a Apple per demostrar flexibilitat davant les autoritats que l’acusen d’anar a la seva en la distribució d’aplicacions, limitant les opcions per als creadors. Curiosament, arriba quan Elon Musk amenaça d’apujar un 30% el preu de la modalitat de pagament Blue de Twitter, per tal de compensar, diu, el marge comercial d’Apple per transacció. I que és el que ha impulsat el seu negoci de serveis fins a la segona posició de les seves gammes de producte, només superat pels iPhones.
