Son Cladera: un recer de cultura

“Si en tempestats ferestes d'amargura

la meua ànima ardent se veu empesa,

no vos deman oh Deu! plers ni dolçura:

vui tan sols de la mar la fortalesa!”

E. Sureda. La Mar

A la llunyania d’una mitja llegua de sa Pobla hi ha una alqueria o possessió que es diu Son Cladera, camí del puig de na Vissa i a recer del puig de Fangar. Les cases s’alcen dins l’empitada, grans i esveltes, amb la mirada cap a llevant. Conegudes d’ençà de la nit del temps amb el nom de S’Alqueriassa, el recordat mossèn J.Obrador hauria dit que són bastides d’antigor ignota. Al segle XIX, Son Cladera era la segona possessió més gran en extensió de la vila poblera. En aquell temps d’esplendor les cases sofriren una profunda reforma. Just començat el segle XX, terres i cases passaren a ser propietat de l’actual família Socias. Fa uns mesos que s’hi ha obert un petit agroturisme, molt acurat. La casa de la possessió no s’ha vist alterada ni ha perdut la bella fesomia que la caracteritza, a l’horitzó de Crestatx i de Son Ferragut. 

L’any passat, aquestes terres em varen sorprendre dues vegades, val a dir que trob meravellós el fet del deixar-nos sorprendre. La primera va ser a Pollença, en una conferència de l’estudiosa Margalida Tomàs, en el marc de l’any Costa i Llobera. La segona va ser per compte d’en Toni Serra Pepis, quan a les Jornades de Turisme va tornar esmentar Son Cladera i el seu secret. Abans de continuar cal saber que el 18 d’abril del 1864 els enginyers Greene i Wood –que treballaven en la dessecació de s’Albufera dugueren de Londres un tractor enorme. Aquesta màquina a vapor estirava vuit arades i la varen provar a les terres de Son Cladera. A la demostració hi assistí el Governador i molta gent vinguda de tot Mallorca. La majoria mai no havien vist funcionar una màquina de vapor, i no pensaven que pogués substituir la feina de les bísties. Els anglesos feia dos anys que havien arribat a sa Pobla i –de manera temporal– tenien les oficines a la casa 'posada' que el propietari de Son Cladera tenia al carrer Major.

Uns anys més tard, Son Cladera era propietat de Joan B. Socias Sora. Al costat de les cases s’hi troba –encara avui– una petita capella dedicada a la Puríssima Concepció; el 1890 ja estava dedicada al culte. De fet, el juny d’aquell mateix any el bisbe Cervera concedí 40 dies d’indulgències a tots els jornalers de la contrada que hi anessin a resar. No eren els únics que hi anirien. A les acaballes de s. XIX  freqüentaven Son Cladera el poeta Miquel Costa i Llobera i les poetesses Emília Sureda i Maria A. Salvà, vinculats al corrent literari de l’Escola Mallorquina. Així, Son Cladera esdevingué un potent far i recer de la cultura a Mallorca, almenys fins ben entrat el segle XX. 

Emília Sureda era germana de Magdalena de Pazzi, esposa de Joan B. Socias, ja esmentat. Eren filles d’una família de banquers, benestants i cultes. Altres dos germans d’Emília eren Faustina –casada amb el polític i notari Josep Socias Gradolí, especialista en dret foral mallorquí– i Joan Sureda, casat amb la pintora Pilar Montaner. A la seva casa de Valldemossa hi rebien sovint artistes, polítics i escriptors. Emília feia llargues estades a casa de les seves germanes i gaudia especialment de les tertúlies literàries que s’hi organitzaven, tant a Son Cladera com a Ciutat. Podem dir que aquesta família tenia o va saber construir un clima literari propi. Em fascina imaginar-me les dues poetesses tot passejant i conversant per les terres veïnes de s’Ubac, Crestatx o anant a sa Pobla a peu, just a la posta de sol. O Miquel Costa escrivint un sermó a la clastra de les cases, mirant cap a l’horitzó de l’Albufera. Dos dels nexes que unien els nostres personatges eren el conreu de la literatura i Son Cladera. Al diari de Costa i Llobera hi trobam sovint referències als Socies, a Maria A. Salvà i a Emília Sureda: 

“1897, gener 27. Mates, Penya, apudSociasllitx Castell. Dª Manuela recita! Dª Emilia!

1899, gener 15. Apud Antoni Alcover, Mateu, Mates, Joan Alcover, Sants Oliver, Frates: tots apudSocies. Sessió Literària, Emília recita, Dª Manuela.

1900, març 8. Pare, Penya i Mates, anem a can Socias. Sessió literària: poemet Alcover, J. Oliver, Emília i Salvà.

1899, maig 24. La Pobla. Carretó llog. Son Cladera. Rebuda sorprenent. Passeig bosc. Emília recita 'Dijous sant'!!! J. Socias ve. Casa. Dinar. Xerram, bon humor. Sobremesa. Llig diaris i revistes. Trompa. Mon pare arriba... afables. Capella, bosc, jardí!!! Parc volta llarga. Admiram vistes i xerram. Senyores etc. Casa. Despedirfelicit senyora. Galera”.

A la possessió Emília va escriure Gloses pobleres dedicat a Maria A. Salvà, hi explicava de forma glosada com es vivia la primavera a sa Marjal poblera. També hi va escriure un dels seus poemes més coneguts, 'Vida pagesa', en el qual parla dels estols de segadores, espigoladores i veremadores que anaven a treballar a la finca. Per cert, amb aquest poema va guanyar uns Jocs Florals a Barcelona. El 1904 Emília va morir mentre dormia a casa seva, tan sols tenia 39 anys. La sorpresa del treball de recerca de Son Cladera va arribar quan em vaig adonar que l’estiu del 1897 el conegut guitarrista i compositor Francesc Tàrrega hi va fer una llarga estada, convidat per la família Socias i el metge –també batle– pobler Jaume Comes. Amb aquesta troballa la història i la memòria d’aquell indret va guanyar en perspectiva i profunditat. Però aquesta és una altra història, pendent d’escriure. 

Els poblers, per treure’ns el mal d’esquena de Marjal, tenim tendència a construir-nos una èpica pròpia, difícil d’entendre Albufera enllà. Aquesta èpica, nascuda de la literatura del vicari Joan Parera i del dramaturg Alexandre Ballester, a partir d’ara tindrà un contrapunt que ens equilibrarà i endolcirà millor la realitat: les poesies de Son Cladera, un recer per a somiar.