Són massa coses
D’una de bona es varen salvar els periodistes que dijous a vespre varen haver de seguir l’acte de Vox per celebrar els dos anys de la seva entrada a les institucions balears. Si heu llegit la crònica que en va fer Maria Llull –si no, us la recoman–, estareu d’acord amb mi que per sort la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que obliga a conservar el monòlit franquista de la Feixina va arribar l’endemà de la celebració i no un dia abans. Encara hauria estat més insuportable. No hauríem d’oblidar que la formació d’extrema dreta va donar el sus a la campanya situant-se als peus de la Feixina. I no, per al TSJIB, el monument no té connotacions polítiques, no remet al dictador que el va venir a inaugurar, ni és un homenatge a un vaixell feixista, el Baleares, així que no vulnera la Llei de memòria històrica. És cert que l’esquerra no hauria d’haver desvestit el monòlit dels símbols franquistes i l’hauria d’haver esbucat sense miraments perquè no estava protegit. Però també ho és que les atrocitats no es poden blanquejar netejant la roba de l’assassí. Es pot intentar, però no ha de colar.
El mal és que aquí tot això cola. I d’un temps ençà, són massa les coses que passen perquè el nacionalisme espanyolista es veu triomfant, que és l’altra cara de la mateixa moneda de qui es veu clarament amenaçat. I des que governa l’esquerra, una part de la judicatura espanyola –una part significativa, però només una part, siguem justos– ha cregut que és l’únic poder que exerceix la salvaguarda del patriotisme, del conservadorisme, del catolicisme i de la sacrosanta unitat d’Espanya. No és cert que sigui l’únic, però sí el que talla més bacallà. Només aquesta setmana passada, han ficat cullerot amb l’indult dels presos polítics catalans quan no els corresponia. També aquesta setmana, a les Balears, s’ha obligat la Conselleria d’Educació a pagar el concert amb els cursos de Secundària de les escoles de l’Opus, que segreguen per sexe com una, només una, de les múltiples raons per no sufragar aquesta mena d’educació amb doblers públics.
I aquesta setmana, entre d’altres però per acabar-ho d’adobar, a proposta de Vox i amb el suport del PP i Cs, la ciutat de Múrcia ha aprovat que les escoles facin sonar l’himne d’Espanya a qualsevol esdeveniment que vulguin, que els alumnes hagin de veure tot el dia a classe la foto del rei espanyol Felip VI i que es col·loqui a cada centre escolar una bandera espanyola a l’entrada o en un lloc ben visible –se suposa que d’una mida proporcional a la que va posar Trillo a la madrilenya plaça de Colón.
Potser vaig molt errada, però a mi em sembla que tot això d’haver de forçar la presència del monarca espanyol, tot això d’imposar l’himne o la bandera, tot això de ficar la justícia on és evident que no s’hi ha de ficar, tot això pot continuar per un camí que aquí, a les Balears, ja coneixem molt bé. L’extrema dreta fa por a la immensa majoria de la gent, i com més es manifesta, més por fa. Com va fer por, fins i tot a la dreta, José Ramón Bauzá, amb les seves ingerències i imposicions molt semblants a les que ara veim dia sí i dia també. Voldria no anar errada i encertar-la: tant de despropòsit se’ls ha d’acabar girant en contra. Però alerta amb el mentrestant.
