Són temps de ballar la ‘Macarena’
El regidor Eberhard Grosske va qualificar la revetla de Palma de 2008 com a “peripatètica”, perquè volia que la gent es mogués de plaça en plaça. A mesura que s’acostava la nit gran d’actuacions, a l’adjectiu li va anar caient el prefix. Va anunciar com a cap de cartell Earth, Wind and Fire i es va veure obligat a substituir-lo per Electric Light Orchestra. Grosske volia tirar-se el rotllo internacional, però havia contractat un succedani de l’ELO (no era la formació original) per una doblerada. Resultava lloable intentar renovar l’invent de la revetla, que des dels temps de Ramón Aguiló havia anat perdent força perquè s’havia extingit l’edat d’or del pop espanyol i contractar al gener resultava una odissea. Els artistes giraven a l’estiu. Espòiler: va sortir malament. Perquè si funciona, no ho toquis.
El sainet de Grosske va revelar una constant en la programació de les festes: la instrumentalització ideològica. L’esquerra l’ha intel·lectualitzada i la dreta, més bàsica, es mira en el que és més popular i massiu. És com si posassin a barallar-se un capitost de Radio 3 amb un altre de Cadena Dial. Es diu que Cirer va contractar Los del Río quan se’ls va trobar en un vol. “Escolta, veniu a Palma i ens feim uns dancings”. “Dale a tu cuerpo alegría, Catalina”. En aquella revetla no hauria desentonat Arévalo explicant acudits a qualsevol plaça. I no passa res perquè actuïn Los del Río. D’impostos en paga tant qui balla la Macarena com qui vibra amb el rock simfònic.
El PP ha tornat amb força conservadora i el 2024 presenta un cartell que és un camp de mascles. La regidora de Participació Ciutadana, Lourdes Roca, s’ha excusat dient que no hi havia un propòsit “sexista” i que s’havia fet valer “la qualitat”. Deduïm, llavors, que la qualitat musical és patrimoni exclusiu dels homes. I de Mertixell Neddermann, l’única solista que s’ha contractat.
Tots els senyors que han estat en guaret aquests vuit anys han tornat –amb més arrugues– al cartell de les festes per constatar el pèndol ideològic de la cultura. Parafrasejant els Hombres G –producte estrella de la programació i equivalent pepero de l’ELO– els artistes d’enguany podrien cantar als d’esquerra Sufre mamón mentre esperen el seu torn. Millor: que ho faci Madò Pereta. O Pepera.
