Les sorprenents propostes del PSC
Més que pel que diuen, als partits se’ls coneix pel que fan. Així, digue'm quins pressupostos fas (o faries si estiguessis al Govern) i et diré quin partit ets. I, en aquest sentit, algunes de les inversions estrella que el PSC ha demanat al Govern com a condició per donar suport als pressupostos són sorprenents, perquè no són les primeres que s’esperaria d’un partit d’esquerres, com ara construir el Hard Rock a Vila-seca o ampliar l’aeroport del Prat.
D’entrada, aquestes són dues condicions que volen fixar el missatge que el PSC és un partit business-friendly. I, certament, sense activitat econòmica una societat s’empobreix, però a aquestes altures sabem de memòria que no qualsevol activitat econòmica és convenient. Fa 10 anys, el govern d’Artur Mas perseguia Sheldon Adelson per Las Vegas perquè construís entre l’aeroport i Barcelona una gran ciutat del joc. El projecte no es va aixecar, afortunadament, i ningú no l’ha trobat a faltar. La sostenibilitat social, econòmica i mediambiental dels projectes és bàsica.
En el cas de l’aeroport, seria més útil per als interessos de l’economia de Barcelona i de Catalunya que el PSC empenyés perquè la gestió del Prat estigués en mans catalanes, i no en mans d’Aena a Madrid, en un model centralitzat que no és el que es porta al món. Tothom sap que Aena posarà sempre per davant els interessos de Barajas. I el mateix es podria dir dels trens: ¿algú creu que Rodalies hauria invertit tan poc a Catalunya durant dècades si la gestió s’hagués portat des de Catalunya?
I aquest no és un discurs independentista, necessàriament: no es pot demanar que Barcelona exerceixi de cocapital d’Espanya i deixar que les inversions que determinaran la seva capacitat de competir amb Madrid es decideixin... a Madrid.
