SOS moltes coses
Els mateixos que consideraven a l’estiu una aberració que haguéssim d’anar amb mascareta ara llancen un crit de SOS. Diuen representar el conjunt de la “cadena de valor” del turisme, treballadors inclosos, però, en realitat, els impulsors primigenis són els grans hotelers, que s’han passat a l’altre extrem, i acaben de descobrir que l’economia està subordinada a la salut, i no al contrari. En el fons sempre he pensat que volen ser com Cuba, però només per a algunes coses. I és que, tot i que se’n parla poc, Cuba està produint diferents prototips de vacuna per ella mateixa (la més destacable batiada com a Soberana, una metàfora de nom que ho diu tot), en part perquè no li ha quedat altre remei perquè el bloqueig econòmic persisteix, però també perquè té la capacitat pública per fer-ho. L’illa del Carib podrà ben aviat no sols vacunar la seva població, sinó compartir la vacuna amb els països més empobrits del seu entorn que no es poden permetre pagar les Pfizer, Moderna o AstraZeneca, i fins i tot vacunar gratuïtament els turistes que hi arribin. A Cuba, doncs, no hi haurà SOS dels hotelers mallorquins, encantats de fer negocis a mitges amb el govern revolucionari.
Com que Espanya no és –malgrat les lectures de capçalera dels nostres entranyables amics– un país ni socialista, ni comunista, i les Illes Balears no som sobiranes ni per produir vacunes ni per a moltes altres coses, no sé fins a quin punt es pot rescatar –com exigeix SOS Turisme– tot un sector, o vacunar els treballadors del turisme i així poder vendre un eslògan de “destinació segura” que ja està més cremat que un misto, ateses les circumstàncies. Seria un acte absolutament insolidari amb el conjunt de la societat, que, segons les dades oficials, no podrà ser vacunada en la seva majoria fins passat l’estiu. Es parteix d’ocurrències tan 'emprenedores' com desencertades, atès que l’objectiu que tornin a venir turistes (cosa que podria subscriure qualsevol) no depèn només de com estiguem aquí, sinó de com vagi la cosa als països d’origen, que també comparteixen crisi sanitària i econòmica, que afecta i afectarà la capacitat de consum del turista mitjà que visita les Illes.
Diuen que són “una plataforma no política” (ai!), però, mentre assajaven abans de la presentació oficial, se’ls va colar una pancarta a un dels ponts de l’autopista d’Alcúdia, a l’altura de sa Pobla, digna del community manager de Vox, que resava “Communists go home, tourists welcome” ('comunistes, partiu; benvinguts, turistes') i que afortunadament varen retirar abans que cap mitjà no se'n fes ressò. Tota una declaració d’intencions, coherent amb el discurs perdonavides al qual ens han acostumat: hem estat, som i serem gràcies al turisme, ergo, gràcies a ells. Fora d’això tot és accessori.
Però resulta que a aquesta crisi (i qualsevol altra) només s'hi pot respondre amb més política. Una política que els que avui llancen aquest SOS han volgut petita i limitada, que no fes nosa. La pandèmia ha deixat clar que és justament amb més política pública i més recursos públics que es poden salvar vides. I que la gestió privada no és millor que la gestió pública, un mantra que ens ha estat repetit de la mà de l’anomenat “nou gerencialisme” d’ençà dels temps de Thatcher i Reagan. Els hospitals, tot i el col·lapse, han funcionat i funcionen (gràcies també a la dedicació dels professionals sanitaris), com funcionen les escoles públiques i els serveis socials. Però com funciona la fabricació i distribució de les vacunes, sotmesa a la més pura especulació capitalista per part de les farmacèutiques i manca de transparència, tot i la forta inversió de doblers públics en la recerca per aconseguir els vaccins?
No veig, en aquest crit de socors, cap crítica a les farmacèutiques, ni cap alabança al govern de Cuba. Només veig crítiques, novament, als qui governen a Balears i a Espanya, “nada nuevo bajo el sol”, i un cert populisme de mercat, que deia l’altre dia l’amic Rafa Borràs.
El gran error dels nostres governants és –en part perquè estan immersos a resoldre l’emergència social aquí i ara– no pensar i fer política pensant en el demà: cal fer política econòmica més enllà de confiar que es pugui salvar la temporada. No hi pot haver 'plans Marshall' sense exigir als agents empresarials que cal qualque cosa més que reactivar. Cal fer-ho, a més, escoltant el conjunt de la societat civil, que és molt més plural i més ampla que els qui ara treuen les pancartes. Si no ho feim, correm el risc que es consolidin dades dramàtiques com la que oferia aquesta setmana Unicef, que un de cada tres infants a les Illes estarà en situació de pobresa aquest 2021. Això també mereix un SOS, com moltes altres coses que els nostres poders públics no poden oblidar, encara que no provoquin remodelacions de governs.
David Abril és professor de la UIB