SOS per a les víctimes de SOS Turisme

Una agrupació d'hotelers i d'empresaris turístics, més que representats a totes les meses oficials relatives a la gestió de la pandèmia, han decidit presentar-se també com a plataforma ciutadana amb el nom de SOS Turisme. Causa una mica de perplexitat, i una certa vergonya aliena, veure els qui fins ara han estat –i encara són– els amos i senyors de l'economia d'aquest país (volem dir Balears) emetent un SOS com si fossin una de les seves odiades plataformes ecologistes. I fa riure directament que es presentin com a “moviment social” aquells que, de tota la vida, han fet gala d'una sensibilitat social escassa o nul·la.

Sigui com sigui, i perquè no hi falti de res, el moviment SOS Turisme ha redactat fins i tot un manifest (únicament en castellà; és indignant que no l'hagin publicat també en l'altra llengua oficial d'aquestes illes, que, com sap tothom, és l'alemany). No hi falten expressions d'alta retòrica, com “no nos podemos permitir seguir en el pasteleo”, d'on inferim que la paraula 'pasteleo' deu excloure l'economia en B, l'evasió fiscal i la pràctica dels suborns i la prevaricació, que tant han caracteritzat, durant dècades, la dinàmica i exemplar economia de les Balears. Reclamen més diligència a totes les administracions i també a la Unió Europea, cosa que es tradueix de la manera següent: volem administrar nosaltres els fons de recuperació europeus, és a dir, ordenar als polítics en què, com i quan han de gastar els 140.000 milions que ha de rebre Espanya del pla europeu de reactivació econòmica.

Reconeixen que “els mercats emissors” (el Regne Unit i Alemanya, principalment) es troben també en “una situació delicada” (aconsellen viatjar tan poc com sigui possible i, evidentment, abstenir-se de fer-ho només per turisme). No hi ha demanda, detecten, i per corregir aquesta situació pensen que hem de “generar confiança” vacunant-nos tots més aviat que de pressa. L'argumentació és tan dèbil que torna a fer empegueir: el ritme de vacunació és, precisament, una política europea (i, com s'ha anat veient, molt més complexa del que podia semblar: negociar amb multinacionals farmacèutiques és un os mal de rosegar fins i tot per a Brussel·les), i no hi ha cap nexe lògic entre el fet de tenir el 70% de la població vacunada i que als ciutadans alemanys i britànics els agafin unes ganes imperioses de venir a passar les vacances d'estiu aquí.

Fa uns dies, l'economista Toni Riera situava, en declaracions al programa Múltiplex d'IB3 Ràdio, el retorn del mercat turístic a una situació com la de l'any 2019 entre els anys 2024 i 2025. Davant aquest panorama, el manifest de SOS Turisme es resumeix en una sola proposta: rescat del sector turístic amb la participació de totes les administracions. Traduït novament: doblers públics a balquena. I a fons perdut, se sobreentén. La resposta correcta és la que va donar el govern britànic (conservador, gens sospitós de turismofòbia) a Thomas Cook quan va fer fallida: ni un cèntim.

Hi ha rescats a fer, i tant, i són els dels damnificats pel model representat, precisament, pel moviment SOS Turisme: els pagesos a qui ningú compra la producció, els treballadors entrampats en una dinàmica perversa de feina precària, gens qualificada i mal pagada, que genera les majors desigualtats de l'estat espanyol. Els fons europeus –s'ha dit fins a la sacietat– es concediran segons projectes, no a qui redacti en una sobretaula un manifest amb una llista d'exigències presentades amb mal humor i pitjors maneres. Què us sembla un projecte de creació de teixit productiu a les Balears, basat en la digitalització, la reindustralització i la lluita contra el canvi climàtic? Perquè aquests són els criteris que puntuen davant de la Comissió Europea.

Sebastià Alzamora és escriptor