Sostenibles, també a l'estiu

Som a l’estiu de ple, el temps de l’anormalitat. Canviam de paisatge, d’horari, de rutines, de companys... Amb més temps i manco feina, però més accelerats que mai: gastam més, feim més quilòmetres, consumim més energia, produïm més residus... El planeta no es pot permetre les nostres vacances. Urgeix analitzar unes propostes de millora inajornables. 

Viatja poc, viatja bé

Ara que és de bon to parlar de saturació, cal tenir clar que, tot i patir-la intensament, no és un endemisme estrictament mallorquí. La saturació és un fenomen global amb una explicació bona de resumir: som molts i ens movem massa. I no hem de menystenir la contribució “mallorquina” a la saturació general.

Abans de planificar el pròxim viatge, pensa si és imprescindible –rarament ho és–, o molt rellevant –ah que no?–, o si ja fa un any que no has agafat un vol. També resulta dissuasiu pegar una ullada al FlightRadar24, que monitora els vols mundials en temps real: 44 milions de vols anuals, 120.000 vols diaris –just el doble que fa 20 anys–, 22.000 avions sobrevolant el planeta simultàniament...

Si, així i tot, no resisteixes la temptació de viatjar, fes-ho bé: menys viatges, més dilatats, ben planificats, responsables... Evita les escapades banals. Sigues conscient del que fas i del que visites.

Aplica’t sempre el que diries al turista que visita Mallorca: “Això és ca nostra, no el teu Instagram. Sí, és un paisatge fotogènic, però també un país amenaçat”.

Segur que cal?

Per definició, l’estiu és temps d’excitació, d’excessos i d’excentricitats. Ara “desconnectar i descansar” significa bàsicament desllomar-se anant amunt i avall sense parar: anades i vingudes, dinars i sopars, concerts, festivals, festes populars, experiències, vida social... Ja descansarem en tornar a la feina.

L’estiu és també temps de molta tudadissa. Les trobades i celebracions col·lectives es resolen sovint amb desplaçaments innecessaris, caramulls de residus evitables i, sobretot, muntanyes indecents de roïssos. Tudam aproximadament el 40% dels aliments –produïts costosament, per cert, i transportats des de l’altra punta del planeta. Mentrestant, 795 milions de persones pateixen fam al món.  En paraules de Vaclav Smil, malbaratar aliments és senzillament criminal.

El parèntesi estival també és el moment dels projectes mastodòntics i estrambòtics com les terribles excursions de buguis, els circuits de motos aquàtiques o el Reggaeton Beach Festival de Can Picafort. Però també d’altres activitats més guais, com els sorollosos vermuts i tardeos populars, o la Volta a la Dragonera en Piragua, amb més de 500 participants. O el concert del Clàssica a la Platja, a Barcelona, davant 30.000 persones escampades al llarg de 700 metres de platja, amb tres torres de so de 12 metres, un escenari de 440 m2 i dues pantalles de 36 m2, i que ha obligat a transportar 16.000 m3 d’arena des del port Olímpic. Molt xulo, tot. Però segur que cal?

El contenidor groc, confusió vital

Resulta patètic que, 30 anys després de la generalització del reciclatge de residus, continuï havent-hi una confusió tan notable sobre què va al contenidor groc. Una pista: no és el plàstic.

A l’estiu generam grans quantitats d’envasos d’un sol ús: esprais, cremes, brics, llaunes de cerveses i refrescs, botelles d’aigua... que han d’anar al contenidor groc.  Segons dades de Greenpeace, cada dia s’abandonen 30 milions de llaunes i ampolles de plàstic a tot l’Estat. Tant costa guardar-ho a la bossa fins que trobem el contenidor adequat? I no, la paperera no és una alternativa.

A l’estiu, també en català 

I no oblidem la molt malmesa sostenibilitat lingüística, també amenaçada pel canvi d’hàbits estival. Si l’ADN mallorquí duu gravat a foc la norma no escrita de no escometre en català cap desconegut ni ningú que prèviament no s’hagi significat expressament com a catalanoparlant, ja podem imaginar la reculada estival de les nostres interaccions lingüístiques en català. El canvi d’hàbitat i de costums ens aboca a interactuar amb un percentatge de persones desconegudes superior a l’habitual. O sigui, catàstrofe lingüística assegurada. I injustificada.

A Palma, per exemple, la temporada de rebaixes permet constatar clarament que moltes de les franquícies del centre –Tezenis, Parfois, Misako...– o de les cadenes comercials de les foranes –Decathlon, Leroy...– ofereixen una atenció al públic amb bona capacitació en català. I que molt sovint són els clients catalanoparlants els que, en adreçar-se als joves dependents, giren –i fan girar– innecessàriament la llengua. L’exemple s’encomana espontàniament i en un no-res tothom acaba parlant en castellà. Seria còmic, si no fos tan letal.

“Som imbècils: fem les coses malament sabent que estan malament”, diu Eudald Carbonell. I sembla que a l’estiu especialment.