‘Spain is different’?

Torn de l’assemblea anual a Hèlsinki de l’European Writers’ Council (EWC), una federació d’associacions que representa més de 220.000 autors literaris de la Unió Europea, i no puc evitar sortir-ne amb un gust agredolç. Quina és la situació dels escriptors i traductors arreu del continent i quins contrastos s’estableixen, si la comparam amb la dels que intentam dedicar-nos al nostre ofici als Països Catalans?

Els motius de la dolçor són clars i bons de definir: en un any la plataforma ha aconseguit un bon grapat d’avenços, sobretot amb la regulació de la intel·ligència artificial al Parlament Europeu, en què ha estat un interlocutor clau. A més, s’ha elaborat un document guia sobre IA per a totes les entitats de la federació que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha contribuït a elaborar des del grup d’experts que l’ha redactada. Qui ens havia de dir, fa només dos o tres anys, que un dia no només sabríem ben bé què és l’anomenada intel·ligència artificial, sinó que formaríem part de les forces capdavanteres que en reivindiquen un ús ètic per a tots els autors i per a la humanitat en conjunt?

Són, de fet, els altres aspectes de la professionalització dels escriptors que em fan posar vermell sense esperar-m’ho: és aquí, que entra l’agror. Les trobades anuals de l’EWC són una fantàstica oportunitat per intercanviar maneres de fer i per presentar, als companys d’altres països, els reptes que té cada sistema literari i cultural. I si un aspecte em sobta en la comparació del nostre context amb el d’altres països de la Unió, aquest és el dels ingressos, i més concretament una de les eines que, en altres literatures, conforma un ajut importantíssim per a la viabilitat de l’ofici dels escriptors: la remuneració del préstec bibliotecari. En una de les ponències, els amfitrions de l’associació finlandesa exposen que aproximadament un 15% dels ingressos dels escriptors del país prové d’aquesta compensació, i dubt molt que en l’àmbit estatal aquest percentatge superàs l’1%. L’Observatori de la Sostenibilitat de la Cultura Escrita, posat en marxa per CEDRO l’any passat, ofereix dades demolidores en aquest sentit: si la mitjana europea de compensació pel préstec públic és de 0,11 € per llibre prestat, a l’estat espanyol la remuneració és de 0,003 €, un 97,20% menys. Això per no esmentar les Diputacions que no informen sobre els préstecs que han comptabilitzat al llarg de l’any i que, per tant, finalment no paguen les xifres corresponents… Misèria i companyia, en definitiva. I mentrestant, els autors abocats a la més absoluta precarietat.

Diu el lema dels anys seixanta que ‘Spain is different’ i jo, enmig d’una sessió de treball amb altres representants d’associacions d’escriptors d’arreu d’Europa, no puc evitar reproduir-lo. El dic mig de broma i mig empegueït, amb la veu baixa. M’agradaria molt que es referís només al turisme de sol i platja, però no: Espanya també és diferent per la manera amb què tracta els seus escriptors.