El Sr. Solivellas

El diàleg de les portades de les novetats als mostradors diu molt de nosaltres i ens ha portat moltes amigues i amics nous, alguna situació complicada també, els llibreters ja sabem a quin país vivim i això de la intolerància i el totalitarisme com a taca social que no marxa mai del tot ja ho tenim ben assumit.

Amb tots aquests centenars de persones hem compartit molt més que un quart de segle i entre amigues, afins, clients i coneguts hem anat fent una parròquia de tertulians ben heterodoxa. De fet, és molt enriquidora i més constructiva si enmig del respecte i l'educació intercanviam opinió amb persones a les antípodes de nosaltres. Ve a la memòria el constructor, ja mort, Sr. X., que pagava els llibres amb feixos en efectiu i amb algun 'bin laden' i tot, ens assegurava per activa i per passiva que ell no en llegia cap ni un, però que passava un guster de la biblioteca de Mallorca i de mallorquins que anava confegint. Per altra banda, no deixam mai de recordar el Sr. Bal·le, en Salvador, de Son Vivot vell, que venia els divendres a fer tertúlia i no errava mai en les seves prediccions. Els dissabtes compareixia l´apotecari Carles Viader, un home afable, molt educat i d´opinions sempre optimistes i assenyades, era un 'coach' del sobiranisme però sense cap element de rauxa a la vista. Què n'opinarien, aquestes persones, del que avui ens atén? Es pot suposar, poc erraríem. Eren persones de principis i conviccions fermes.

Aquest final de febrer nefast ens ha portat un altre traspàs que ens ha caigut com una llosa. Una persona ben gran i de ben passats els noranta. Fins al final, tot un exemple de salut mental i física. No ha marxat el degà dels nostres clients, ha marxat, a part d'un home divertit, culte i intel·ligent, un homenet que solcava els carrers cada matí amb el seu gaiato i que formava part de la història d'aquest petit país. Trencava totes les estadístiques del nostre gènere i l´últim dia que el vaig veure uns clients estrangers, bastant pesadets, van impedir de poder conversar. La meva companya el va atendre i va intercanviar quatre impressions amb ell. Servidor, quan va estar lliure del tot, ja el va veure partir, i ja no ha tornat.

El doctor Solivellas, home menut i ben proporcionat, sempre acompanyat, els últims anys, d'un seu escuder, ens visitava cada setmana i ja sabíem que la seva condició de lector corresponia a tota una manera de fer i de pensar, tot oferint una fesomia del tot quixotesca, formava part d'un món que desapareix, la seva capacitat d'observació i d'adquirir nous coneixements no creim que tengui cap continuïtat en el món futur. Fa molts anys el vaig conèixer de la manera més divertida. Metge amb família nombrosíssima, ben orgullós de cadascuna i cadascun dels seus fills, els últims anys hem intercanviat pensaments i opinions ben curioses. Vivaretxo i amb un punt de polissoneria, mai no deixava escapar cap punt. Fa ja bastants anys que entrà per primer cop al nostre horitzó llibreter demanant si existia o s'havia fet cap llibre sobre “es soldat pelut”, va venir un cop i un altre per esbrinar- ho i mai no quedava gaire convençut de la nostra resposta. Encara no ens coneixíem del tot, ell cercava quelcom de la vida d´aquell insubmís 'avant la lettre' que s'amagava per devers el Torrent de Pareis. Un dia ens desvelà que la seva insistència corresponia a la més primària curiositat del propietari de l'escopeta “des soldat pelut”, que era ell mateix, curiositat que amb els anys hem pogut comprovar que abastava tot l'arc d'un humanisme ben real i que d'aquí a no gaire temps, entre tots, potser exhaurirem del tot.

Podria desvelar un enfilall de secrets i curiositats ben riques al voltant de la literatura que agradava o desagradava a aquest home, i tanmateix seria trair la intimitat d'un lector amic i client, que és l'ultima cosa que un llibreter ben parit hauria de gosar fer. Formava part d'aquella generació de gent que va seguir de prop Pla, Luján, Cunqueiro... i que cada any et reservava el premi Nadal molt abans que es fallàs, tenia ben fresca la memòria de tota aquella atmosfera que acompanyà la revista 'Destino'. Fill del seu temps i amb una curiositat infinita per tot, la seva humilitat humanista feu que l´última comanda seva quedàs al prestatge. Insaciables les ganes d'aprendre els misteris de la vida i les lluites més humanes, no és gens d'estranyar que l'última petició d'aquest senyor, el Doctor Jaume Solivellas, fos tota una declaració de principis en algú que mai no va tirar la tovallola.

Disciplinat i valent, encuriosit amb tot (i sense entrar en detalls més propers que ens han enriquit durant anys amb la seva presència) l'últim llibre seu, l'última comanda seva (l'últim desig en la seva curiositat lectora d'aquesta novetat) ha estat: 'Y si decido vivir?', de Tomeu Català.

Si havem salut, cada any i en cadascun dels seus esdeveniments literaris trobarem a faltar, i molt, les seves observacions. Amb tot el respecte i admiració: descansi en pau, benvolgut Dr. Solivellas.