Els mars del Sud! Les illes del mar del Sud són l’arquetipus platònic de l’exotisme, el lloc per excel·lència on fugir quan estam cansats de la civilització: Gauguin ho va intentar, per descobrir melancòlicament les destrosses de la colonització. Abans d’ell, Diderot ja havia advertit que els ‘bons salvatges’ que alguns hi cercaven serien les nostres víctimes. Robert Louis Stevenson va ser un dels esperits il·lustres seduïts pel Pacífic. Algunes de les seves millors pàgines, com les del conte ‘L’illa de les veus’, hi transcorren. Va morir a Samoa abans de fer els 45 anys. ‘Stevenson sota les palmeres’, la novel·la breu del savi argentinocanadenc Alberto Manguel, recrea els seus darrers dies. És un relat agredolç, que parla de coses com la fosca que s’amaga a totes les ànimes humanes, o el destret d’un home que es debat entre l’enyorança de la terra d’origen i l’amor a una altra que no pot fer seva del tot. És literatura que flueix amb netedat. La sobrietat, la dissecció de les passions humanes i l’escenari samoà m’han recordat un altre gran narrador, avui oblidat, que no estaria de més recuperar en la nostra llengua: William Somerset Maugham.
En una columna sobre un llibre pot resultar adequat dedicar unes ratlles a lloar la tasca editorial. Avui resulta imprescindible: aquest ‘Stevenson sota les palmeres’ de Manguel és un dels quatre títols amb què es llança Quid Pro Quo, el nou segell editorial de la gent d’El Gall. Un dels altres és de Jean Cocteau, i entre els que s’anuncien hi ha noms com els de Tavares i Kafka. Volen ser una editorial especialitzada en traduccions de narrativa i assaig del que em permetreu que anomeni literatura de la bona. Trien bé els títols, editen bé i encarreguen la feina als millors traductors (en aquest cas, a Dolors Udina). Quid Pro Quo, com l’Editorial Flanêur de què parlava la setmana passada, ja forma part de la categoria d’Adesiara o Ela Geminada: les independents exquisides. En el millor sentit del terme. Bones notícies.