La substitució cultural (la confirmació)
FA tot just deu mesos, vaig publicar en aquestes pàgines un article que vaig titular igual que el d’avui: La substitució cultural. Parlava de la diferència entre la sana transformació d’una cultura, d’una societat, per les naturals interferències externes, i la substitució cultural –i social–, que és aniquiladora. En parlava mirant els mostradors de les botigues de quadres i objectes pretesament artístics que s’han obert en els darrers temps només per decorar les cases que han comprat a les Illes estrangers amb molts de doblers. Ara, amb les xifres a la mà –les que avui dona a conèixer Jaume Perelló des de la portada d’aquest setmanari– es confirma el procés accelerat de substitució cultural. Si cada mes d’enguany, a les Illes Balears, s’han venut una mitjana de 500 cases a estrangers, i tenint en compte que, com més es ven una cosa, més creix el nombre de gent que la vol, d’aquí a pocs anys hi haurà una vertadera substitució d’una societat –la nostra– i d’una cultura –la nostra– per una altra. I això és especialment preocupant perquè, com em feia veure un amic perspicaç, si bé fa poc temps els estrangers rics només volien comprar cases a certes zones de les Illes, les més cares, ara ja se’n foten. Hi ha milers d’estrangers, no tan rics però molt més que la majoria de nosaltres, disposats a comprar un pis de barriades o pobles que abans tenien uns preus als quals els treballadors locals podien optar. Ara els venem tots els racons de les Illes, pugen les cotitzacions de l’habitatge a tot arreu i de tota casta d’habitatges. Així, la substitució és gairebé inevitable si no hi ha mesures valentes i eficients. De veres que aquest és un debat ben necessari i ben urgent.
