Suècia i les pantalles

És potser una de les notícies més importants del que portem d'any. Marca una tendència que, al meu entendre, no ha fet més que començar. Suècia ha expulsat les pantalles de les aules després d'haver dut a terme una inversió extraordinària per transformar-les en la base de la transmissió del coneixement, en el mecanisme tecnològic central i gairebé únic de l'educació. Amb uns mitjans o uns altres, aquesta transformació ja s'havia produït a tot arreu, però resulta que Suècia va ser una de les pioneres. Tot això té un origen que aquests dies, suposo que a causa de la voràgine de l'actualitat política, s'ha deixat de banda. L'any 2008 el Consell d'Europa va emetre una de les seves "recomanacions". Aquesta era, concretament, la número 1836. Entre altres coses, deia: "Les institucions educatives haurien d'estar equipades amb la infraestructura tècnica i el programari necessaris i haurien de cooperar entre elles per tal de crear sinergies. Els professors han de conèixer i saber utilitzar els nous mitjans electrònics per ensenyar i comunicar-se amb els seus alumnes [...]. Els estudiants han de tenir accés als dispositius tècnics i materials del curs. Això requereix una formació primerenca dels estudiants en l'ús de noves eines de comunicació". Des d'una perspectiva una mica ingènua, el document feia una distinció tàcita entre els obsolets mètodes pedagògics "tradicionals" i els del futur, que òbviament es basaven en l'omnipresència i centralitat de la pantalla. Estem parlant del 2008, fa tot just 15 anys, quan encara lligàvem els hàmsters amb llonganisses de tan rics com érem gràcies a les nostres astutes inversions immobiliàries en entresols de 50 metres quadrats. Al cap de dues tardes, però, aquella il·lusió se'n va anar en orris... Tot se'n va anar en orris, de fet.

Europeistes de mena, els suecs van seguir l'esmentada recomanació 1836 al peu de la lletra i més i tot: hi havia calerons, llavors. Però vet aquí que van anar passant els anys i aquella nova educació empantallada no només no millorava, sinó que anava empitjorant visiblement. Ara la ministra Lotta Edholm ha dit prou en llegir múltiples informes on es comparaven grups que funcionaven a base de pantalles digitals i altres que ho feien amb llibres. En termes globals, el rendiment acadèmic era significativament més baix en el cas dels primers. Els experts concretaven diferències importants en capacitat memorística, aptituds de concentració i atenció, comprensió lectora, etc. A més, alertaven de problemes visuals en aparença relacionats amb l'ús d'aquests dispositius. La ministra Edholm ha pres la decisió davant la possibilitat real "d'estar creant una generació d'analfabets funcionals". Per tant, la qüestió no es pot reduir només –com s'ha fet– a una dicotomia superficial entre llibres de paper i llibres virtuals. La qüestió és més fonda i les seves conseqüències tenen una dimensió cognitiva. Fa unes setmanes, justament, m'hi referia en un article publicat en aquesta mateixa plana tot recordant que els primers indicis del decreixement del quocient intel·lectual (fenomen conegut com a efecte Flynn invers) van ser detectats precisament als països escandinaus. Descartada, òbviament, una estranya i sobtada mutació, els efectes s'atribuïen a la penetració progressiva de determinades tecnologies en l'àmbit educatiu.

¿És probable que el Consell d'Europa emeti una de les seves "recomanacions" rectificant dràsticament el que va aconsellar fa tot just 15 anys? Jo crec que no els quedarà cap altre remei si coses com el ChatGPT comencen a generar turbulències. En cas contrari m'estranyaria: la inversió concentrada en pocs anys que s'ha fet a molts països –inclosa Suècia– és massa gran. Sigui com sigui, no dur a terme cap canvi resulta, fins i tot a mitjà termini, inviable. El tema de la comprensió lectora només és la part que crida més l'atenció d'una disfunció que, convé insistir-hi, té una dimensió cognitiva profunda. Personalment, considero que la centralitat i omnipresència de les pantalles és del tot coherent amb una societat hiperactiva i –diguem-ne– posthistèrica. Canviar pantalles per llibres sense revisar el sistema concentracionari de les activitats extraescolars, l'economia de la distracció de les xarxes socials o els plantejaments vacacionals histèrics, no servirà de gran cosa. La generació que ara està tenint fills ja ha estat educada així; fora estrany que no repetissin aquest patró de conducta. Però no em facin cas: el meu telèfon és un model d'Alcatel del 1998 sense connexió a internet i no he enviat mai un whatsapp.