Suggeriments per a la “nova etapa”
La dreta espanyola està sobreactuant tant aquests dies que ha acabat convertint la llei d’amnistia pels fets del Procés en un delicte encara més greu que el Procés mateix. Perquè dels independentistes ja saps què pots esperar-ne, però que un president espanyol porti una amnistia al Congrés només pot ser qualificat d’alta traïció.
Tothom sap que si Junts hagués investit Feijóo hauria prevalgut la doctrina de González Pons (“Junts és un grup que, igual que Esquerra, més enllà del que cinc o deu persones portessin a terme, representen un partit la tradició i legalitat del qual no estan en dubte”, 23 d’agost del 2023), però ara toca la doctrina Berlanga de tothom terrorista.
Si s’aprova l’amnistia, podrem tornar a repartir les cartes sense que portem lligada a la cama la bola i la cadena de la repressió. D’això Puigdemont n’ha dit “una nova etapa, en què la lluita antirepressiva deixarà de ser una prioritat”.
Tant de bo, perquè la justícia no afluixarà en els seus esforços probatoris, però la realitat és que no ens hem mogut gaire d’on érem, exceptuant la presa de consciència col·lectiva. La nova etapa tindrà moltes coses de les etapes de tota la vida. Vegis la informació de l’ARA que situa Catalunya a la cua de l’execució de les inversions de l’Estat, en una classificació que (oh, sorpresa) encapçala Madrid. Una informació que el govern de Sánchez no volia fer pública. La repressió és la cara visible d’una consideració estructural de l’Estat amb Catalunya, i correspon a Esquerra i Junts, ara amb capacitat d’influir a Madrid, que la nova etapa sigui la del final dels incompliments. En cas contrari, se’n diu cornut i pagar el beure.
