Supercopa: un festival de carinyo i democràcia
La frase em balla pel cap des que la vaig sentir asseguda al sofà de casa: “Los que están aquí (Aràbia Saudí) van a poder comprobar que sois un país amable y cariñoso.” El president de la RFEF, Rafael Louzán, anunciava el desig de repetir la Supercopa espanyola de futbol a l’Aràbia Saudí. El to de gat escaldat que posava fa sospitar que ni ell es creu els dos adjectius que s’ha tret de la màniga: "amable i carinyós". O se li han tergiversat els conceptes i creu que “amable” és insultar i burlar-se dels jugadors i aficionats que han perdut, i “carinyós” és tocar el cul de les dones, fer-los fotos sense permís i riure-se’n.
Aficionats, jugadors i dones de jugadors del Mallorca (algú s’ha fet sospitosament enrere) explicaven les humiliacions que havien hagut de passar quan van sortir del partit de la semifinal, amb criatures i gent gran inclosa. Fer-los passar per corredors humans, insultant-los i burlant-se de la derrota mentre els clavaven mastegots al clatell, els toquejaven i els intentaven robar les bufandes del seu club. Increïble en un país civilitzat. Ens pensàvem que hi hauria rebombori, però Louzán no va badar boca. ¿Potser perquè no calia despentinar-se per un equip menor com el Mallorca? Els afectats sí que van encendre les xarxes i els mitjans també se’n van fer ressò. Però la indignació ha durat fins que el Barça s’ha endut la copa. Tenim la memòria curta: allò que ha passat fa dos dies ja no és notícia, no ven, i per tant s’esfuma dels mitjans i del cervell de la gent, sobretot si és substituït per la notícia que el Barça s’endú la Supercopa. Però el sainet no s’acabava aquí. Rafael Louzán ens sorprenia amb un altre estirabot. I venia a dir que ara que tot ha anat tan bé, per què no incloure l’equip femení espanyol de futbol en aquest festival de pau, amor i democràcia?
Tots sabem que hi ha dues Aràbies Saudites: la del luxe i la que trinxa periodistes molestos o impedeix a una dona una cosa tan bàsica com anar sola al metge. Vaig sentir els comentaris d’una periodista esportiva per RAC1. Deia això mateix: que s’havia sentit protegida i segura mentre treballava, com dins d’una bombolla, però quan va gosar anar pel seu compte va veure les dones tapades de dalt i baix i es va sentir agredida per les mirades dels homes i quan va pujar a un taxi el conductor li va dir que què feia tota sola. ¿Aquí ha de venir un equip femení de futbol? No sé què deuen pensar les jugadores, però espanta una mica.
I també espanta que un president –de futbol o del que sigui– no defensi els que en teoria representa, en aquest cas els jugadors i aficionats del Mallorca. Potser al senyor Louzán només li ballen pel cap els 40 milions que els saudites reparteixen a la Federació espanyola com si fossin els reis d'orient i que són els que aguanten aquest festival. Potser el problema, o l’error, és anar allà, com ja han manifestat alguns clubs que troben fora de lloc haver de fer les maletes per anar a jugar a 5.000 quilòmetres en línia recta, una idea lluminosa del defenestrat Luis Rubiales. Potser si el seu substitut hagués estat dona s’hauria repensat portar la Supercopa a un país que les assetja. Esperem que l’equip espanyol femení tingui veu i vot en la decisió.
Laporta afirma que els països del Golf són un lloc d’oportunitats, que s’estan obrint. A què? Hem d’abaixar el cap per 40 milions? Fer veure que no passa res i animar els saudites a obrir-se una miqueta més? Que no siguin tan carinyosos.
