El superestúpid

PalmaNo hi faré voltes. Segons el geni a l’assaig ‘Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana’, que Carlo M. Cipolla va incloure en el seu Allegro ma non troppo –atenció a l’edició en català de La Segona Perifèria, amb traducció de Ton Vilalta i dibuixos de Julio César Pérez–, l’actual president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, estaria classificat dins la categoria dels estúpids i, més concretament, dels superestúpids. L’historiador de l’economia i catedràtic a les universitats de Pavia i Berkeley qualificava de superestúpids aquells que fan sempre mal als altres, no només sense treure’n cap profit personal, sinó amb moltes possibilitats d’acabar perjudicant-se. Cipolla ens fa veure que l’estupidesa és una passa més que la maldat: els estúpids són els éssers més temibles perquè, a més, són imprevisibles i l’única cosa segura és que sempre acaben fent mal.

Al Parlament, quan Le Senne va esqueixar la imatge d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar, se sabia que el mal estava fet. Perquè tenien els vots suficients, el partit del president, Vox, amb tot el suport necessari per part del PP, sortien guanyadors d’aquesta dèria de tornar a trepitjar les víctimes de la dictadura franquista. El mal estava fet, una vegada més. Però els superestúpids no tenen a bastament fent mal, a més, solen ser incapaços de mantenir les maneres. No és la primera vegada de Le Senne, ni en serà la darrera. Els estúpids són reincidents. La seva dimissió, forçada per part o banda, seria una confirmació més de les lleis de l’estupidesa humana.

Cal recordar Cipolla, especialment per, com ell advertia, no subestimar l’amenaça que els grups d’estúpids representen per a qualsevol societat.