Les superilles ja són aquí

Les superilles encara no estan enllestides però ja es poden trepitjar. Abundants brigades de paletes treballen dissabtes i tot perquè l’obra estigui acabada abans del 28 de maig, el dia de les eleccions municipals.

En realitat, el que l’Ajuntament de Barcelona està fent amb el carrer Consell de Cent és convertir-lo en un eix verd, però superilla ha esdevingut la marca per la qual l’alcaldia d’Ada Colau passarà a la història urbanística, després que el nom va popularitzar-se amb l’assaig al Poblenou.

Ara la transformació ja no és tàctica: tota l’amplada del carrer ha quedat al mateix nivell. Han desaparegut les voreres i també l’asfalt de la calçada, i el terra s’ha cobert amb panots de diversos dissenys, amb granits i, en alguns trams, amb llambordes recuperades que dormien al subsol. El resultat estètic de la barreja és força discutible. Els escocells s’estan fent més profunds, i arbres i parterres seran regats amb aigua freàtica quan les connexions estiguin empalmades.

Hem passat d’un carrer a un passeig. El contrast amb els embussos de només tres carrers més amunt, al carrer València, és enorme. Si funcionen les limitacions del soroll de les terrasses que hi floriran i el civisme de ciclistes i patinadors, i no s’escatima en manteniment, la pacificació serà gairebé total, i, entre altres efectes, tindrà el de fer pujar els preus dels pisos de Consell de Cent fins a fer-se aptes per als nòmades digitals nord-americans que s’instal·len amb la família al sud d’Europa, com explicava fa pocs dies el New York Times.

La metamorfosi que està vivint el cor de l’Eixample canviarà la relació de la gent amb la ciutat, i té tant de transformació necessària per compassar Barcelona amb les exigències climàtiques com de manifest ideològic esculpit, amb més orgull que voluntat de seducció, sobre la pedra de la trama de Cerdà.