El Suprem també se’n fot de les Balears
Un espectacle que, durant la pandèmia, s’han estalviat als altres països de la Unió Europea ha estat el dels jutges decidint sobre les mesures anticovid. És cert que a d’altres estats també han acabat als tribunals casos de morts per covid que els familiars consideren que han rebut, posem per cas, una atenció deficient o negligent. Però enlloc com a Espanya hi ha hagut tantes denúncies i demandes amb el propòsit de qüestionar les mesures que prenien les administracions públiques per afrontar la pandèmia. Denúncies i demandes que mai haurien d’haver anat endavant, perquè, en assumptes de salut pública, els jutges no hi tenen cap coneixement i, per tant, cap autoritat. Provoquen confusió i un trànsit il·legítim entre categories: no és correcte llegir amb les ulleres del jutge allò que exigeix ser llegit amb les ulleres del metge, i concretament de l’epidemiòleg. Pots posar-li plets al virus, i subsidiàriament al govern que mira de combatre’l, però és absurd i contraproduent. A Espanya, però, s’ha convertit en norma judicialitzar-ho tot, i les restriccions anticovid no podien ser una excepció. Han estat procediments judicials sempre carregats d’interessos polítics, bàsicament controlats per la dreta a través d’hotelers, restauradors i “empresaris del sector de l’oci nocturn” (ara es diu així als xulos, per fer servir una paraula suau, de les discoteques i dels barutxos) afins a aquesta dreta. I exagerats i sobredimensionats per uns mitjans de comunicació més afins encara. Ens hem passat mesos veient actuar els mateixos de sempre, en nom dels interessos de sempre, jugant brut com sempre. En aquest cas, s’ha tractat d’utilitzar un drama col·lectiu com la pandèmia per mirar de fer caure tant el govern d’Espanya com el de les Balears.
En el cas de les Balears, la judicialització de les restriccions ha arribat fins al Tribunal Suprem, que li ha tombat al Govern de Francina Armengol el toc de queda i les mesures que li havia donat per bones el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. No cal dir que la decisió del Suprem ha estat celebrada per tota aquesta dreta política, empresarial i mediàtica com una victòria de la Selecció Espanyola de futbol per tretze a zero. Farien bé de tenir en compte que, tot just dijous passat, aquest Suprem que tant els emociona va rebre un revés del Consell d’Europa que el situa en un lloc d’autèntica vergonya davant de la Unió Europea i la comunitat internacional. En un informe del seu Comitè de Drets Humans, el Consell d’Europa recorda que les idees polítiques no poden ser perseguides penalment en democràcia, i demana l’alliberament dels presos polítics i exiliats catalans.
Abans que algú digui que no té res a veure una cosa amb l’altra, subratllem que el que diu el Consell d’Europa (hi haurà temps de parlar-ne, perquè és greu) és que el màxim òrgan judicial d’Espanya està polititzat, cosa que constitueix un escàndol democràtic. I com que està polititzat (a favor de la dreta), es dedica a emetre sentències i resolucions de contingut clarament polític i, sovint, carregades de prejudicis. En aquest cas, visiblement es carreguen les restriccions anticovid d’un govern que perceben com a contrari (no ho haguessin fet amb un govern del PP), i en una autonomia que menyspreen i consideren irrisòria, unes illes de postal per anar-hi a ballar i prendre el sol baix d’un cocoter. Uns senyors que, damunt un mapa mut de les Illes, no sabrien dir quina illa és Mallorca, quina Menorca i quina Eivissa, decideixen com han de ser les normes que regeixen ni més ni menys que la salut pública dels ciutadans d’aquestes illes. I ho fan perquè se’n foten absolutament de les Balears i de qui hi viu, i perquè van a favor dels nostres paràsits. Són dels seus.
