Suprimir la Conselleria de Cultura, no hi veig el drama
L’ACTUALITAT ens du un enfiloi de temes culturals que una es resisteix a anomenar ramellet per no espenyar la bellesa de la paraula. Les darreres legislatures ens han deixat culturalment tocats i això, com bé saben els membres d’un ramellet, s’encomana i tot entra en la sospita d’estar-hi, tocat. Ara, el cas més recent és que el sector cultural ha posat el crit al cel perquè s’ha publicat que la fins ara Conselleria de Cultura desapareix per convertir-se en una direcció general adscrita a Presidència. No hi veig tant de drama.
Si poguéssim ser optimistes, podríem pensar que amb aquesta decisió el nou Govern vol donar a la cultura la transversalitat que hauria de tenir. Des de la Conselleria de Presidència, més que no fer accions o gestions puntuals, que també se n’han de fer, la cultura podria ser un principi, uns coneixements, una base per pensar el país en el seu conjunt i en tots els àmbits de l’acció de govern. Si fos així, voldria dir que es vol atorgar a la cultura una posició de centralitat. Potser és massa guapo. De moment, no ens han donat els ous per somiar truites.
Ara per ara, potser tenen més raó els que recorden que la Conselleria de Presidència ha estat tradicionalment protocol·lària i funcionalment dedicada, sobretot, a les relacions públiques. Si és en aquest marc on volen adscriure la Direcció General de Cultura, vol dir que actuen com ho han fet no fa gaire, per posar-ne només un exemple, amb la direcció d’Es Baluard. Ajornar el nomenament de la directora per quan hi hagi nou Govern no només és una manera barroera de demostrar que les institucions culturals i els jurats teòricament independents que en trien la direcció estan sota els designis dels polítics de torn, sinó que és expressar amb claredat que prioritzen la foto del nomenament i la volen per a l’estrena política.
No veig gaire diferència si la gestió pública de la cultura a les Balears la fa una conselleria o una direcció general. No importa gaire. És important que, es digui conselleria o direcció general, tengui una estructura potent (en la darrera legislatura ha patit la feblesa que dona la manca flagrant de tècnics i recursos per a la gestió, i la barreja amb competències de tota mena). És important que tengui un pressupost suficient, no dedicat gairebé exclusivament a repartir misèria a través de les subvencions contentadores. És important que reparteixi els ous entre tots els paners i especialment els posi en els que més ho necessiten, que són els que fan la cultura i no només en els dels que la vehiculen. És important que l’Executiu hi aposti fort i en permeti una gestió àgil. És important, i molt, l’equip que la dugui i la capacitat que tengui per generar il·lusió, facilitar projectes i treballar de manera ordenada i integradora. Són importants tantes coses, al marge que hi hagi conselleria o direcció general, que no acabaríem.
Per cert, del premi que s’ha donat a l’equip que ha gestionat la cultura a Palma, amb la seva pràctica repetició per a quatre anys més, tindrem temps de parlar-ne.
