Si qui t'opera és una dona...

Completeu la frase del títol. Bé, potser no ho voleu fer ara. Doncs no patiu, ja us proposo idees per completar-la. Per fer-ho, trauré les dades de dos estudis científics realitzats al Canadà i a Suècia publicats recentment a la revista JAMA Surgery. 

Si qui t’opera és una dona, hi ha menys probabilitats de patir complicacions en el postoperatori en comparació a si t’intervingués un cirurgià home.

Us ho proposo perquè l’estudi canadenc va analitzar prop d’1,2 milions de pacients que van sotmetre's a 25 intervencions quirúrgiques comunes entre els anys 2007 i 2019. De totes se'n van mesurar les complicacions mèdiques, les readmissions a l'hospital i les taxes de mortalitat al cap de tres mesos i d’un any de la cirurgia. Al cap de 90 dies, el 12,5% dels pacients operats per cirurgianes havien tingut alguna complicació en el postoperatori, en comparació amb el gairebé 14% dels pacients intervinguts per cirurgians masculins. Al cap de 12 mesos, les complicacions van ser del 20,7% en els pacients tractats per cirurgianes i del 25% en aquells operats per cirurgians homes.

Si qui t’opera és una dona i t’han d’intervenir de la bufeta biliar, és més probable que l’estada a l’hospital sigui més curta que no pas si qui t’opera és un home.

Us proposo completar la frase així perquè l’estudi suec va examinar més de 150.000 pacients que van sotmetre's a una intervenció quirúrgica de la bufeta biliar. Malgrat que el temps mitjà de les operacions de les cirurgianes va ser significativament més llarg que el dels seus homòlegs masculins, els pacients tractats per cirurgianes van tenir menys complicacions quirúrgiques i unes estades a l’hospital més curtes en comparació amb els pacients intervinguts per cirurgians.

Si qui t’opera és una dona hauries de trobar-ho tan normal com quan el cirurgià és un home. Aquesta és la darrera proposta per completar la frase que us faig, però, de fet, no ho és gens de normal, perquè les especialitats quirúrgiques estan masculinitzades arreu del món. És un exemple més de la segregació horitzontal per gènere, és a dir, que hi ha determinades professions o especialitats exercides majoritàriament per dones i d’altres amb majoria àmplia d’homes. I és que tradicionalment s’ha associat la cirurgia amb els homes. Recordo que sent estudiant de medicina havia sentit dir a alguns que una dona no té prou resistència física per estar tantes hores dreta en un quiròfan. Vet aquí que aquests estudis ho desmenteixen perquè són les dones les que estadísticament porten a terme intervencions més llargues i, a més, amb millors resultats. 

Tot i que ara per ara la recerca no ens permet saber per què existeixen aquestes diferències de gènere en els resultats de la cirurgia, els investigadors d’aquests estudis esmenten que podrien ser degudes a les actituds davant l'assumpció de riscos, a la capacitat de col·laborar amb els altres i al fet que la presa de decisions estigui centrada en el pacient. Doncs va, us animo a fer més propostes per completar la frase del títol.