T'abracen, encara avui?

Tancades. Dius que les vols tancades, Josete, les persianes que et tapen el mirall, que no et deixen veure qui ets encara. En una hora t’han fet passar de fantasma a esperit, a ànima. I tu rius perquè amb tu ets molt feliç, però plores perquè saps que viure com vius tu, no t’hi fa, de feliç. Duies els cabells llargs, blancs, esgrogueïts, i la barba. Una gorra. I la roba de cada dia. Ara no. Ara t’han dit que t’obrien les finestres de la dignitat, tan tallat els cabells, te’ls han tenyits, t’han depilat les celles i t’han donat una muda perquè vagis ben polent, entalladet com un 'pijo' maduret que se’n va de 'tardeo' per fer un gintònic i conèixer un amor passatger.

T’has fet viral, diuen. T’han canviat la vida, criden fort. Per un dia, diuen petit. Et mires al mirall de darrere les persianes hípsters i plores quan et veus. Incrèdul que siguis tu. Perquè no ho ets. T’han fet viral i avui la roba nova que duies ja t’ha tornat vella. I tornes a tenir els cabells blancs, grogosos. I aparques cotxes.

T’abracen, encara, avui, els qui t’abraçaren aquell dia? O has tornat a ser invisible com ho eres fa dos anys? De què et serviran, ara, Josete, les portades dels diaris? Jo els ho diria, als senyors dels diaris. Tots ho han tret. Tots ho han enllaçat, a les seves seccions digitals. Parlen de la teva nova imatge. Però sabem si aparques cotxes, encara? Si has pogut conservar aquella imatge que et regalaren per un dia? T’han tractat, els diaris, com et tractaren els qui et regalaren aquella estona de glòria. La imatge, la imatge. Però i la vida? Ho creies de veres, tu, que allò et canviaria del tot la vida?

Ets molt feliç, amb tu mateix. Però i amb tot el que et continua passant, ho ets? Aquell dia et feren ser feliç, una estona. Rigueres i plorares, sincer i transparent com l’aigua que t’has hagut de deixar caure tantes de nits. T’abracen, encara? Et feliciten fent de figurants de la vida com ho feren aquell dia? O acoten el cap quan els pares la mà per demanar-los un poc de ferro perquè els havies trobat un aparcament fàcil? Són ells, els qui fan els gintònics, els qui duen les camises planxades i van entallats amb la seva rialla jove i desafiant, superba i seguríssima. Tu rigueres, però també plorares, potser perquè sabies que aquella tendresa tenia un final. Potser perquè sabies que talment com havies conegut la felicitat feia tants d’anys, o tan pocs, ara et tocava tastar el gust amarg de la solitud, de la insignificança, de la invisibilitat.

Ells, els qui t’han fet viral, viuen en canvi el canvi que tu no has viscut. El seu canal de youtube esclata de goig. Surten pels diaris. Ja n’hi ha que parlen d’una productora pionera que fa curtmetratges, a poc a poc trauran fruit de la feina feta, de la teva història robada. Es faran un nom i un camí a poc a poc, mentre tu, amb una certa tristesa, amb un cert desencís, continuaràs aparcant cotxes i parant la mà, sabent que fa estona que tens el camí traçat, el destí senyat, el final segur.

Jo també hi vaig caure, Josete. Jo també et vaig fer viral. Vaig saber la teva història. I avui encara hi torn a caure. I torn a parlar de tu sense conèixer-te, com aquells qui no t’havien vist mai, ni sabien tan sols el teu nom, i després volgueren abraçar la teva bellesa vana d’un dia.

Esper, sincerament, que t’hagi anat bé, tot aquest temps. Desig que allò no fos flor d’un dia. Tanmateix, som escèptic, perquè em pens que, sense voler-te mal, els qui t’han fet viral aquests dies tampoc no esperaven que el bé que et feien et duràs més d’un dia. Com tampoc no s’ho han demanat la majoria de periodistes que, àvids de tenir visites a les seves webs, han publicitat la teva gesta, el teu canvi tan miraculós com inútil.

Tot plegat, Josete, m’ha semblat més una metàfora del nostre món absurd de 'likes' i felicitat en xarxa, de rialla permanent i cossos bells. Potser allò d’aquell dia només va servir per desenganar-te per darrera vegada, per saber que els somriures tornen a ser mirades baixes, i que tu, malgrat que sigui impossible per així com vius, siguis molt feliç com sempre amb tu mateix. Però només amb tu mateix.