Talent en flames
Una pel·lícula que comença amb una seqüència a dalt de tot, que no tens temps de pair-la que ja estàs baixant per una altra muntanya russa, la primera de les moltes que vindran, amb uns diàlegs metronòmics, que arriben a ser tan irònics però tan lògics, que sembla un concurs per veure qui és capaç de portar el conflicte més lluny.
T’estàs fent un tip de riure i sents com riuen a la fila del darrere i a la butaca del costat, però a cada moment hi ha una frase o un estat d’ànim dels protagonistes que t'interpel·la personalment, amb les teves herències familiars i les teves contradiccions del present, i no deus ser l’únic que li passa, perquè arriba un moment que els espectadors ja ni es mouen, amb els ulls clavats a la pantalla. Hem rigut i, alhora, sortim del cine amb les brases remenades del nostre incendi interior. La pel·lícula es diu Casa en flames, l’ha dirigit Dani de la Orden i l’ha escrit Eduard Sola.
El treball dels actors és finíssim, en especial el de dues actriuasses que manen, Emma Vilarasau i Clara Segura, amb uns esplèndids Enric Auquer, Maria Rodríguez Soto, Alberto San Juan, José Pérez Ocaña i Macarena García, que aconsegueixen convertir els personatges en persones que tots hem conegut alguna vegada si és que no som nosaltres mateixos.
El tema és universal, situat a la galàxia pija barcelonina vinguda a menys però que encara costabraveja. El talent audiovisual i actoral català és inacabable, però amb el cinema encara ensopeguem. Per això, a tots els que han fet Casa en flames, felicitacions i agraïments; i vostès, no se la perdin.
