Tan profitós com poc popular
Aquest passat divendres es va celebrar la final de la VI lliga de debat de la Universitat de les Illes Balears al Parlament. Enguany, els temes escollits foren la gestació subrogada i la seva legalització en català i la renda bàsica universal en castellà. Dels discursos protocol·laris del rector, del President del Parlament i de la vicerectora en destacaria el següent: la importància de fomentar la participació dels estudiants i dels joves en lligues de debat.
Les lligues de debat ajuden en molts d’aspectes i treballen diverses habilitats transversals. La primera és la preparació d’un tema amb arguments i evidències, tant a favor com en contra. Això obliga a fugir de les posicions preconcebudes i a cercar el raonament de la posició contrària. Alhora, et permet reforçar la teva opinió personal amb dades, estudis i fonaments. Des del meu punt de vista, la clau del debat no es troba a dir X si et toca a favor i després negar la X abans esmentada si et toca en contra. L’essència radica a ser capaç de trobar un posicionament que puguis defensar tant a favor com en contra i que no siguin contradictoris. La segona habilitat que es treballa és el debat d’idees en equip, que obliga a contrastar i comprovar la validesa dels raonaments lògics estudiats constantment, essent un prova i error fins al posicionament final. Una tercera habilitat és la retòrica, l’àrt de parlar en públic. Una eina imprescindible en un món competitiu i globalitzat on saber vendre una idea és tan important com el producte ofert o més.
Una vegada analitzats alguns dels molts beneficis que aporten les lligues de debat, convé que faci la crítica oportuna per a l’article d’opinió que ens ocupa. Enguany, hi ha hagut una quarantena de participants entre estudiants de graus i postgraus de qualsevol seu de la UIB. Una quarantena entre els més de 20.000 estudiants que té la Universitat. Així, ens adonam que alguna cosa està fallant. I clar, vostès poden pensar que l’absència de participants té una relació directa amb l’organització de la lliga. I tot i que és el raonament fàcil, jo crec que és erroni, ja que quan analitzes la quantitat d’activitats, cursos, conferències, accions culturals i socials que s’organitzen –no només als centres universitaris– t’adones que la participació social a Balears és baixa, molt baixa, i especialment entre el jovent.
Em costa entendre que una activitat tan profitosa com la lliga de debat, que és gratuïta, que incorpora cursos de formació, que et permet conèixer gent, viatjar i debatre tingui tan poc recorregut. I ja no només entre futurs juristes o docents. Tenc l’estranya sensació que els estudiants es dediquen 100% als seus estudis reglats, obviant l’adquisició d’eines o competències transversals que seran importants per al seu desenvolupament humà i professional. Pensar que la vida es basa únicament en les assignatures curriculars d’un pla d’estudis és veure-hi de manera esbiaixada i incompleta. És confondre una etapa escolar amb la realitat.
L’argumentació i l’oratòria són necessàries per a qualsevol persona, es dediqui al sector professional que vulgui. Des del moment que vivim en societat i ens relacionam diàriament, empram la paraula i, per tant, la selecció d'allò que es diu cobra importància. Fer pedagogia dels beneficis i dels avantatges que suposa participar en aquestes lligues ens pertoca. Per aconseguir una societat més preparada, més conscienciada i més avançada.
