És tan sols una qüestió de voluntat política
DirectorHi ha fórmules per blindar un pes mínim del català a l’escola en una llei d’educació sense entrar a parlar de percentatges. S’hi pot dir que ha de ser ‘la’ llengua vehicular de l’ensenyament, o que ho ha de ser en una quantitat d’hores lectives equivalent o superior a la suma de totes les altres llengües vehiculars. Són dos exemples –amb implicacions molt diferents– però segur que es poden cercar més idees si es considera que el problema, de veritat, és només que no convé parlar de percentatges concrets en una llei. Definir per llei un pes mínim del català en l’ensenyament és només una qüestió de voluntat política, i pot tenir conseqüències cabdals per al futur de les Balears.
El debat del pes del català en l’educació, amb el referent de la lluita contra el TIL de Bauzá en la memòria recent, toca un punt molt sensible de la societat illenca. I no és només pel perill que minar-lo implica per a la supervivència de la cultura pròpia. En una societat com la nostra, que és un potent pol d’atracció de nouvinguts, la llengua és la principal eina que tenim per garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. I no ens n’estam sortint del tot bé: només un terç dels illencs fa servir el català en la seva vida quotidiana.
Sobta que un Govern d’esquerres, que ha demostrat que és capaç i té la voluntat de defensar la llengua i la cultura pròpies de les Balears, no intenti blindar tant com sigui possible el pes del català a l’escola. Sorprèn i preocupa. L’avantprojecte és el principi d’un procés de tramitació en què hi ha marge per rectificar aquest error, però delata la voluntat política dels que l’han redactat i presentat. Seria trist que les camisetes verdes tornassin a sortir al carrer, ara contra un Govern d’esquerres.
