Tanmateix ens votaran igual
La lliçó que deixen aquestes eleccions és que res està escrit. Ningú no ha guanyat ni perdut abans de començar. Ningú no té sòtils ni trispols. El PP i el PSIB rompen el seu trispol en una caiguda sense precedents, MÉS treu el cap per damunt del seu sòtil. Podem irromp. El Pi puntua. I Ciutadans... Ciutadans? On és Ciutadans? Des de dia 24 que no se sap res d’ells. Després de setmanes de parlar-ne, de fer-los propaganda, de dir que s’havien de menjar el món, han decebut totes les expectatives. No s’equivocaven les enquestes, s’han equivocat ells.
Una setmana després, dins el PP encara n’hi ha que no han entès res. Són els mateixos que fa quatre anys tampoc novaren entendre res. Els mateixos que una setmana abans no s’ho veien venir i s’atrevien a pregonar que “tanmateix ens votaran igual” diuen ara que han perdut per les maneres i la comunicació. Graciós, no? Han aconseguit que no s’imposi el tanmateix. Això sí que és històric.
La culpa és de José Ramón Bauzá. Sí, però no només. També ho és dels qui no han obert boca i l’han deixat fer. No tot el mèrit és seu. A la resta de l’Estat, el PP també cau i Bauzá no s’hi presentava. Això sí, allà on surt el seu nom, a Balears i concretament a Mallorca, el càstig és major. Enlloc el castiguen tant com a Marratxí. Tampoc no és profeta a ca seva.
Se li ha de reconèixer que afegeix al banyat. Aconsegueix una equació complicada: activar els votants de l’esquerra i desactivar els seus. Bauzá acusa els seus batles d’haver-lo deixat tot sol. Els va posar a la seva llista per aprofitar els seus vots i els ha arrossegat amb ell fins al desastre. Només milloren aquells que se n’han fet enfora.
També serà recordat per haver convertit una força hegemònica en un partit vulgar, un qualsevol. El PP, a Balears, tenia un diferencial, unes dinàmiques pròpies que li permetien aguantar quan anaven mal dades i afegir un plus a les bones onades. Ara no. Ara és una franquícia més, com el PSIB ho és del PSOE. L’eslògan que ven el PP com el partit que millor representa la societat balear s’ha posat més en dubte que mai.
La societat ha canviat i el PP també. Però el canvi dels populars els allunya d’antics votants sense consolidar-ne de nous. Joves i abstencionistes participen en política i no ho fan precisament per votar el PP. El vot de canvi el canalitzen MÉS i Podem, mentre el PSIB s’ha deixat anar i és pura inèrcia.
La discussió és calcada a un costat i a l’altre: qui ha de presidir. Ha de presidir el PP balear qui ha contribuït a situar el partit en el pitjor escenari de la seva història o l’han de presidir aquells que no han fet res per evitar-ho? Ha de presidir el Govern l’única formació que ha perdut vots a l’esquerra o ho ha de fer el líder d’una segona o tercera força? A Balears, darrerament, tots els presidents perden. Convindria tenir-ho present.
El tercer pacte (perdó, volen que li diguem acord) no serà com els altres. Sense UM, aquest és el primer pacte progressista pur. Però, a més, la correlació de forces internes l’escora més que mai a l’esquerra. I això s’haurà de notar. No podrà ser com els altres perquè si no, li passarà com als altres. I al PP, tanmateix, el votaran igual.
