Quan tanquin els boscos
Tot dissabte va anar plovent a estones i les terrasses estaven mig buides, res a veure amb la gentada que les hauria pogut omplir a l’hora del vermut i els sucosos pintxos de truita. Al vespre va caldre posar-se un jersei perquè havia refrescat. La matinada convidava a tapar-se amb l’edredó i a primera hora del matí de diumenge va caure un ruixat vigorós, que feia de bon sentir del llit estant. A quarts d’onze, els núvols van començar a esqueixar-se i els prats que acompanyen els penya-segats fins al mar s’anaven eixugant i lluïen un verd espès i intens sota un sol cada vegada més fort.
No, no parlo de cap localitat catalana, parlo de Santander i amb una certa enveja, perquè al Cantàbric, com és sabut, les temperatures són bastant més suportables que les nostres.
I tot i així, el mes de maig passat va ploure tan poc que va ser el més sec a Cantàbria dels últims 61 anys, i el cinquè any més càlid en el mateix període. L’amo d’un hort em deia que s’ha hagut de fer tips de regar quan, en aquesta època de l’any, tot el que havia de fer normalment era esperar que plogués, i que, esclar, noten que no plou tant com abans.
A Catalunya, en Miquel Bernis ens ha explicat que, des que es recullen dades, mai hi havia hagut tantes temperatures d’estiu abans del 10 de juny, i que ha plogut tan poc els últims dotze mesos que tenim part del país en sequera moderada o forta. És hora de comportaments molt responsables, sobretot als boscos. Serà plenament comprensible que aquest estiu tanquin accessos a zones forestals. I ja fa temps que és l’hora d’anar més de pressa i sense excuses cap a models de vida més sostenibles, inclosa la inversió en les zones agrícoles o forestals, que cada vegada estan més en perill.
