Tapar-se les orelles i badar bé els ulls

Predicar és molt senzill; predicar amb l’exemple, gens ni mica. A les Illes ja hem tengut alternança política a bastament per comprovar que quan un projecte neix tort, després és mal d’engirgolar. El que regenta l’oposició sempre, o quasi sempre, focalitza molt bé quina és la raó perquè una cosa no acabi d’anar rodada, però quan arriba al poder, una bolla enorme de neu li cau damunt i aniquila totes aquelles idees meravelloses que ho havien d’arreglar tot.

Aquesta setmana dos fets posen de manifest que des de l’oposició és fàcil donar lliçons: la sentència contrària als interessos dels treballadors dels informatius d’IB3 i el 25è aniversari de la incineradora de Son Reus.

Qui no recorda Francesc Antich dir que faria una televisió pública i de qualitat? Això suposava eliminar  l’externalització dels serveis informatius. Va tornar la dreta i fa sis anys que governa l’esquerra i ningú ha mogut un dit per modificar el model.

La incineradora de Son Reus va néixer amb polèmica i quan el 2006 es va ampliar el contracte a Tirme fins al 2041 va ser gros. Des de llavors els mallorquins ho saben bé quan paguen les factures del fems. 

N’hi ha hagudes de tot colors, però mai s’ha millorat, perquè en el fons quan es canvia de responsables polítics l’estructura està tan armada que és molt difícil tocar res. N’hi ha que estan convençuts que la solució passa per enderrocar-ho tot i començar-ho a construir de bell nou. 

D’opinions, n’hi ha per regalar, pot ser que el camí sigui fer memòria i intentar posar-hi remei en lloc d’aclucar els ulls. I, sobretot, convé tapar-se les orelles per no escoltar aquells vius que diuen que no hi ha res a fer perquè ja els va bé que no es toqui res per continuar tan bé com sempre.