Taps enganxats
Un amic se’m queixa d’aquest “nou invent” dels fabricants de begudes en contenidors de plàstic o cartó plastificat. “Ara el tap queda enganxat al coll de l’ampolla o del bric, és difícil tornar-lo a enroscar i, si és que vols beure directament de l’ampolla, és incòmode, et pessiga els llavis i segons com l’aigua, el refresc o la llet et cauen a sobre. Jo tallo el tap i el separo, què s’han cregut?”
Li explico que, abans, al quedar generalment separats l’ampolla o el bric dels taps respectius, amb freqüència es perdien, quedaven escampats per terra, sovint arribaven als rius i altres aigües continentals i d’aquestes a les marines, on els corrents els repartien per tots els oceans. Allà suraven, eren confosos amb possibles menges i acabaven a l’estómac de peixos, tortugues, ocells i mamífers marins.
Li faig veure un parell de vídeos. El primer, escruixidor, sobre els albatros de Midway i altres illes del Pacífic, uns ocells magnífics i enormes, morts per la ingesta de taps i altres peces de plàstic. I el segon, sobre les tortugues marines que recupera el CRAM, la fundació per a la conservació i recuperació d’animals marins, que també arrepleguen suposades menges que no ho són. A més de bolígrafs, encenedors i més andròmines de plàstic, l’estómac d’aquests i altres animals és ple de taps de tota mena i tota mida: els confonen amb coses mengívoles i acaben matant-los de fam (perquè al seu estómac ple de plàstic ja no hi cap menja veritable) o perforant-los el tub digestiu.
Queda esgarrifat. I li explico: “Aquest sistema de no separar tap i contenidor de beguda és per evitar, almenys en part, tot això. És un petit sacrifici que se’ns demana als ciutadans per intentar reduir el delme que, de maneres diverses, acabem sostraient de la natura. És per la mateixa raó que es demana substituir els bastonets de plàstic destinats a netejar la cera de les orelles per bastonets de paper, o que s’insisteix (debades, de moment) perquè s’eliminin els plàstics de tota mena que embolcallen molts aliments i productes. El lobi dels fabricants de plàstic és molt poderós i frena qualsevol mesura legal en aquest sentit”.
I continuo: “És per aquesta raó que en el seu moment es prohibí la captura i comercialització d’ocells cantaires, o que hi ha unes mides mínimes que cal respectar en la pesca de les diferents espècies de peix; és per aquesta raó que hi ha espècies de plantes i animals protegides. Totes aquestes mesures suposen deixar de fer coses que hem fet durant molt de temps i que, directament (la captura i caça d’animals) o indirectament (la dispersió de plàstics en l’entorn, per exemple) malmeten la natura i causen, si sumem tots aquests capteniments inconscients que, com a ciutadans, fem cada dia, una enorme pèrdua de biodiversitat”.
No sé si convenço el meu amic, però, compungit, m’assegura que no tornarà a separar els taps de les ampolles.