Tardor clarificadora

Envestim una tardor intensa en el món de les organitzacions. Són moltes les que estan encetant nous espais de debat, clarifiquen, enfoquen, es formen, avancen. La il·lusió i l’esperança són els motors d’allò comú que compartim les persones que militam, treballam i ens articulam al voltant de propostes col·lectives, algunes amb més trajectòria i consolidades, d’altres totalment noves i recents. Transitam fórmules conegudes amb l’ànim de transcendir-les. 

El món es troba en una cruïlla complexa. Les ideologies i posicionaments van d’un extrem a l’altre –contra sistema és ara l’antifeminisme i el feixisme. Cada cop tenim menys clar el vertader enemic o tenim la sensació que aquest es multiplica, canvia de formes, transmuta i s’engrandeix i ens ataca per múltiples fronts, fins i tot els més interns, els més íntims. Tots feim part d’un món que tenim la sensació que s’ensorra: els valors, allò que ens mou… Tot el que ens motiva cada cop és més difós, confús, tergiversat, manipulat, induït pels algoritmes i accelerat a uns tempos que no deixen lloc a la reflexió. Davant això el vertaderament subversiu és aturar, posar una mica de distància, mirar el que ens travessa –individualment i col·lectivament– i a quina velocitat ho fa, demanar què ens mou realment i cap a on i amb quins objectius. I si aquests són objectius de transformació, quina és la transformació que volem. I per això necessitam trobar-nos, conèixer-nos, compartir, discutir, parlar i també necessitam els silencis, sobretot els propis. Massa aviat mentides manifestes es converteixen en veritats que semblen immutables que apunten, acusen, jutgen i desfan possibilitats de generar esquerdes a allò hegemònic que es pretén immutable i que en nom de l’avanç, el progrés, o, per contra, de la tradició, la integritat i la pervivència del conegut, realment pretenen preservar l’statu quo de privilegis i funcionaments interessats a benefici d’alguns pocs però poderosos. Molt sovint són fruit de tergiversacions i interpretacions de la realitat a partir dels paràmetres coneguts i acceptats de les regles del joc fins ara, i qualsevol intent de posar-les en qüestió, transmutar-les i transformar-les és interpretat com una amenaça i es llegeix des de la por, els poders reconeguts i els dogmes. Quan tot s’ensorra, aferrar-se a allò conegut pot ser, però, una passa en fals que et porti just al contrari d’on voldríem arribar per esdevenir lliures, autònoms i sobirans en tot allò que afecta les nostres vides, sigui material, polític, econòmic o relatiu als vincles i complicitats que ens sostenen i sostenim. I això és al que vertaderament aspira la transició ecosocial. 

Són moments, els actuals, en què a voltes es percep molta desesperança o desànim i en els quals, alhora, sorgeixen en molts indrets, espais –i no pocs– amb una energia renovada que posa nom al que vertaderament passa, que hi posa claredat, que explica, que despulla i que no es resigna al desànim ni al desgast amb el qual ens pretenen tombar per desgast. Que posa en marxa la creativitat per generar altres maneres d’incidir en la realitat social i política que tan sovint ens aclapara: creant espais de pensament, discussió, formació, qüestionament i construcció col·lectius, projectes revolucionaris, obrint nous espais físics, generant altres maneres de relació i de fer col·lectiu, social i polític, confrontant tot allò que es mou pretenent perpetuar privilegis en un món que necessita somnis col·lectius, cossos comuns, organitzacions enfortides i honestedat, molta honestedat sobretot contra els que deshonestament ens acusen de no tenir-la, sigui per por, per interès o per ràbia. La deslegitimació ha estat una eina sempre contra els moviments socials i les formes que qüestionen els què, els per què, els com i els per a qui. I és probable que en els moments actuals i convulsos en què els poders es reafirmen davant la seva por de desintegrar-se, aquesta sigui una estratègia cada cop més violenta, per desesperada. Exemples de tot el que acab d’exposar? Molts, pertot arreu, en espais petits i en els mons grans més enllà del nostre territori. La unió, la determinació, la persistència i la intenció comuna de la mirada col·lectiva per confrontar la injustícia i generar escenaris millors i possibles, continuarà sent la força que ens empeny a continuar. Bona tardor.