Entre els taurons i els voltors

Supòs que l’ajuntament de Palma, com altres municipis grossos de les Illes, tenen un catàleg de barris degradats que estan en llista d’espera per a la seva regeneració urbanística. Molts de nosaltres en podríem fer la relació sense deixar-ne gaires sense apuntar: el Terreno, la Soledat, el Polígon de Llevant, l’Arenal, en són només un parell dels de Palma. Ho varen ser anteriorment la Gerreria, el Jonquet i, no tan tocats de mort però bastant deixadets, el centre antic de Ciutat i el Molinar. Aquests barris, amb una part important de responsabilitat dels governants municipals i en una pràctica que es repeteix de fa dècades, es deixen caure durant anys fins que es troben en una situació que fa pudor de mort. Són ocupats per aquells als quals gairebé no els arriben ni les cobertures socials, fins que les perspectives del barri comencen a canviar, que és també el moment en què canvia la de tota la gent que hi malviu.

Quan hi ha un barri que fa olor de mort, i que la fa durant uns anys, entre els taurons i els voltors es preparen el berenar. Això entraria, més o menys, dins la lògica del mercat, lluny de l’ètica. Però allò que passa, d’un temps ençà, és que els taurons i els voltors es preparen el berenar damunt una taula que els paren les institucions públiques, sobretot els ajuntaments, però també el Govern i fins i tot, o especialment, Europa.

Fa un parell de dies, el diari Última Hora es feia ressò de la reactivació del Terreno, ja molt visible. Mostrava com el nou complex urbanístic que gestiona Camper ja està molt avançat i informava que alguns dels pisos ja s’ofereixen per més de dos milions d’euros. Mostrava com vells casals degradats estan en procés de convertir-se en hotels de luxe, així com també hi ha i hi haurà canvis en aquest sentit respecte dels comerços.

Tota aquesta operació, no ho hem d’oblidar, està finançada en bona part per fons europeus, com es va anunciar quan es va presentar el pla de regeneració de la barriada. És més o manco el que va passar fa ja anys amb la Gerreria, un procés de gentrificació de manual, finançat per Europa, en concret per uns fons que, com els actuals, perseguien la renovació de barriades degradades.

Sempre m’he demanat si Europa sap que els doblers que envia per regenerar barriades serveixen per a l’elitització d’aquestes barriades, prèvia expulsió dels que hi vivien en condicions ínfimes. Un temps –quan es va fer la Gerreria– jo volia creure que Europa, si sabés el que es feia aquí amb els seus fons, no voldria ser còmplice d’una operació tan inhumana. Ara, sincerament, ja pens que potser Europa posa els fons no només perquè taurons i voltors puguin fer negoci amb zones degradades, sinó també perquè el seu benefici ho sigui també dels únics que poden adquirir aquestes propietats i reservar els hotels boutique. És a dir, començ a pensar que els fons europeus són per millorar la vida i el patrimoni dels europeus més rics. No és tan inversemblant, la idea.