Si els ‘populars’ Joan Rotger i Catalina Cirer haguessin assistit a la funció d’'Escenas para una conversación después del visionado de una película de Michael Haneke', segurament no haurien demanat responsabilitats polítiques per la seva exhibició.
El problema és precisament aquest, que els polítics, ni els del PP ni els de la resta de partits, no van al teatre ni a CineCiutat ni als concerts de la Simfònica, ni freqüenten les llibreries ni les exposicions que no els toqui inaugurar.
Per això els han de filtrar les imatges d’un assaig general, per això han de fer una lectura parcial i, per tant, interessada d’allò que representa la vida damunt un escenari, per això no poden comprendre l’abast, la retòrica, les intencions, el llenguatge, el metallenguatge i els missatges que destil·la l’art.
Al PP el va irritar una escena en què un dels personatges es passa pels genitals una bandera d’Espanya, una anècdota completament accessòria en el conjunt d’una de les peces més estimulants de les que recalaran aquesta temporada a Palma.
Del muntatge, se n’han fet més de 70 funcions per tot el territori espanyol, incloses ciutats on governa el PP, però ha hagut d’arribar a Mallorca perquè algú intenti censurar-lo.
'Escenas...' parla de totalitarisme, de 'bullying', de sexe, de desitjos, d’hipocresia, de la banalitat del món actual... i també de la relació entre la vida pública i la privada, del conflicte entre allò que és individual i allò que és col·lectiu, de les perversions, dels anhels reprimits, de la falsa intel·lectualitat, de les múltiples maneres que tenim d’enganyar-nos a nosaltres mateixos... Es parla d’Europa, bastant, tangencialment de religió i un poc d’Espanya; gairebé gens de banderes. Hi ha literatura a la producció d’El Conde de Torrefiel, una de les companyies més interessants de l’Estat en aquests moments; hi ha arts plàstiques, es balla i es fa poesia visual, i tot es fa bé. Hi ha bellesa, molta.
És clar que algú pot pensar que la meva opinió és esbiaixada. Al cap i a la fi, a mi la bandera que l’actor es passava pel folre no em genera cap mena d’emoció. Per això m’he pres la molèstia de cercar la crítica que va fer 'El País', un diari poc sospitós de no ser patriota espanyol. “En las obras de El Conde de Torrefiel el público se sorprende de la libertad, de cómo los textos hablan sin ninguna cortapisa de todo y todos con un humor corrosivo pero al mismo tiempo adentrándose en temas duros y ásperos…”.
El PP podria retreure als representants del Consell de Mallorca tot allò que no fan per la cultura, però em sembla un error demanar-los responsabilitats justament per allò que deixen que es faci bé.
Fa uns anys parlava amb Guillem Frontera sobre un polític que mai no s’ha distingit per exhibir un bagatge cultural gaire ampli. L’escriptor em deia: “Mira, la gent, en general, i els polítics en particular tenen tot el dret del món a no llegir, el problema és que quan surten al carrer es nota”. Idò, amb el teatre, passa el mateix.
Per cert, atents a la programació del Teatre del Mar per a aquesta tardor. Propostes valentes, grans autors representats amb risc, talent local i de fora.
PD: Treballar per tomar la Feixina era una prioritat per a Laura Camargo, esper que també ho sigui per a Mae de la Concha. #SaFeixinaSÍQueTomba