El teatre, com a exemple

Hi ha motius per afirmar-ho: “Aquí hem aconseguit tenir un gran nivell d’actors, directors i autors teatrals”. Això ho deia el crític de l’ARABalears J. A. Mendiola en una entrevista feta amb motiu de la publicació del llibre 10 anys de teatre a Mallorca (2013 - 2023), de Jardí desolat a Reis del món, un recull d’articles que en corroboren el diagnòstic. S’ha de dir que l’acompanya, en l’entrevista i en la publicació, el dramaturg Josep Ramon Cerdà de qui és just dir que té una part de responsabilitat en l’estat de salut del teatre a Mallorca. En tot cas, allò important és que si aquest dissabte, 16 de març, podem anar al Principal de Palma a veure l’estrena d’Els dies bons d’Aina Fullana i Joan Fullana, si l’Auditori de Manacor és un referent en la programació teatral, o si ens enorgulleixen els reconeixements que recull Reis del món aquí o a Madrid és perquè a l’illa hi ha hagut una aposta pel teatre. Una aposta ben feta, com s’han de fer les apostes: amb doblers, però amb més cap que doblers. I el cap serveix per detectar necessitats i crear estratègies, perquè tot això és un engranatge en què cada peça contribueix al funcionament del sistema. En el cas del teatre, ajuda tenir centres de formació, ajuda estimular que s’hi adaptin les obres literàries (també s’estimula els escriptors), ajuda que hi hagi residències per a autors, que s’impulsi la producció pròpia, que s’exigeixi qualitat i valentia, que s’afavoreixi la consolidació d’una xarxa de teatres i, entre d’altres, que es treballi l’exportació dels espectacles. Tot això ajuda, i el públic hi respon. Segur que queda molt camí per recórrer –l’espai d’aquest article obliga a la simplificació. Però avui, el teatre a Mallorca ens serveix com a exemple de com fer les coses. Sens dubte.