El que Telecinco ha après amb Rocío Carrasco

1. Telecinco ha après que el feminisme també pot ser un bon negoci, i la violència masclista encara més.

2. Ha descobert que pot denunciar la violència mediàtica que ella mateixa ha exercit durant molts anys i, a la vegada, continuar practicant-la. Pot fer autocrítica recuperant fragments del passat en què es trinxava Rocío Carrasco que fan esgarrifar i, a la vegada, continuar posant la carxofa a l’entorn de la protagonista que continua agredint-la. Pot continuar projectant-li imatges que ella explica que li fan mal.

3. Telecinco ha comprovat que de la batalla entre productores de la cadena, una a favor de Rocío i una altra en contra, només en pot sortir guanyant. El conflicte els beneficia sempre.

4. Telecinco ha vist que pot continuar mentint assegurant que ha fet història i que hi ha un abans i un després d’aquest programa a Espanya. Una afirmació perillosa tenint en compte que la xacra de la violència masclista continua sent la mateixa. Contar la verdad para seguir viva i totes les trucades al 061 que pot haver desencadenat no han suposat cap canvi a nivell social, judicial ni polític.

5. La presentadora afirmava que “Gracias a este programa las suegras han dejado de callarse ante las bromas machistas de sus yernos”. Pretendre que el programa ha erradicat el masclisme i que els troglodites estan reculant atemorits per dones que acaben de descobrir l’opressió és un disbarat propi del segell Mediaset.

6. El programa s’ha vist en la necessitat de comptar amb una especialista en perspectiva de gènere. Una decisió que haurien d’assumir més programes. La col·laboració d’Ana Bernal-Treviño ha sigut l’única que ha permès dignificar la història, fer-la creïble i comprensible a molts nivells. Ha traduït un cas individual a una problemàtica social i col·lectiva. La resta de col·laboradors de la cadena eren innecessaris per la frivolitat que aportaven al cas.

7. La cadena ha demostrat als polítics que participar del seu espectacle mediàtic els ajuda en dies de campanya i a fer-se visibles per a un sector de la població que sovint viu desconnectat de l’actualitat. I alhora la participació de polítics prestigia el relat d’una cadena associada a la teleporqueria.

8. Telecinco ha entès que l’èxit d’audiència de la història de Rocío Carrasco els ha generat dependència i per això ja n'han anunciat una segona temporada la tardor que ve. La protagonista desvelarà els drames amb la seva família arran del testament de la seva mare. Una clara utilització de la víctima que la pot abocar a diluir la seva pròpia història i la situació d’empoderament que ha experimentat.

Contar la verdad para seguir viva ha arribat al final, però la maquinària mediàtica continua funcionant. Veurem com a partir d’ara treuen partit de la història alimentant nous conflictes per preparar la nova temporada.

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió