La televisió ‘detox’
Diumenge TV3 va estrenar un programa divulgatiu sobre alimentació i hàbits saludables que té la virtut de fugir de les narratives pedagògiques habituals. El títol, Dilluns començo, apel·la a la frase màgica i universal que determina el propòsit de començar una vida més saludable. El programa està presentat per l’experta en nutrició Marta Vergés i el divulgador científic Lluís Quevedo i, per tant, té aquell punt naïf de la televisió que no està conduïda per experts en el mitjà.
La sorpresa del programa és el plantejament. El primer episodi, destinat a parlar del sucre, la llet i el gluten, presentava els productes com aaliments sospitosos i, per tant, el relat es convertia en una mena de thriller policial on investigaven aquests aliments criminals. Posats a fer teatret, un dels grans drames de la televisió actual, Dilluns començo ho porta fins a les últimes conseqüències i, en comptes de quedar-se en la tonteria, s’atreveix a construir uns fragments de ficció al voltant de l’alimentació. L’explicació de l’addicció al sucre agafa aires de sèrie sobre narcotraficants on dins del maletí hi ha bosses de sucre de canya. Per sort, aquestes recreacions cinematogràfiques (ben realitzades, per cert) són puntuals i, per tant, tampoc cau en la infantilització del format o la vergonya aliena. Han trobat el punt just per convertir en entreteniment esporàdic i originalitat un contingut televisiu molt encallat en el tòpic de la divulgació més convencional. El programa també té espais per a la tradicional entrevista a l’expert i han aconseguit un bon equilibri entre la claredat i el desig de no caure en les obvietats més arxiconegudes sobre l’alimentació. En el primer programa, per cert, no hi va faltar el viatge amb diferents parades al món de les femtes, que és el nou reclam televisiu sempre que es parla d’alimentació.
Els hàbits saludables s’han convertit en un dels continguts estrella dels mitjans de comunicació. Tenen adeptes, construeixen tendències, inclouen amb facilitat el patrocini i estimulen l’espectador a anhelar una vida millor. Si durant els anys 80 la divulgació mèdica a la televisió anava dirigida sobretot a parlar de malalties i perills domèstics, a l’estil de Ramón Sánchez Ocaña, a la segona dècada del segle XXI la divulgació científica se centra sobretot en la voluntat de prevenir més que de curar i diagnosticar. Es tracta de no emmalaltir i, per tant, d’oferir opcions de vida que ens serveixin per protegir-nos, especialment en una etapa en què l’entorn s’ha convertit en més hostil per culpa de la contaminació, les radiacions de tot tipus, la tecnologia, els virus, els pesticides i un llarg etcètera. Dilluns començo forma part d’uns continguts gairebé aspiracionals, que construeixen la idealització de la superpersona, un ésser perfecte, centrat en ell mateix i en la seva salut com a prioritat. Però que també pot provocar un cert malestar perquè mai s’arriba al nivell d’exquisidesa saludable que et venen.
