“No et deixassis cap llum encès: és ben igual que si tenguessis un lladre dins ca teva”. Aquest era l’assenyat consell que sempre donava la padrina a una amiga meva. I això que la padrina no va ser a temps de veure com s’ha arribat a posar el rebut de l’electricitat. Havia vist, però, com l’electricitat esdevenia un bé de consum generalitzat: un punt de llum per a cada cambra de la casa i, de vegades, fins i tot algun endoll. De vegades, perquè jo record haver vist la mare endollar la planxa a un portalàmpades multifuncional, vull dir, que disposava de dos endolls incorporats. La cosa es va anar complicant i ara han aparegut d’altres ‘lladres’ d’aquests que no fan renou i que entren sense que ens n’adonem. Estic parlant, és clar, dels ordinadors domèstics, els quals poden esdevenir lladres dels nostres arxius gràcies als virus de tota casta que circulen arreu. Internet no és l’únic culpable de les epidèmies generades pels virus informàtics, atès que ja n’hi havia abans d’Internet; això sí, el que ha canviat és que, ara gràcies a la xarxa, les epidèmies poden arribar -i arriben- a tenir abast global. Els telèfons mòbils i les pissarretes -o tauletes- no s’han salvat d’aquestes rauxes, encara que sembla que, de moment, els efectes no han arribat a ser tan greus. De moment.
El darrer crit en ‘lladres’ silenciosos domèstics sembla que ara ve de la mà de les anomenades Smart TV; és a dir, els televisors que es poden connectar a la xarxa. L’adveniment d’aquesta casta de televisors havia estat llargament anunciada. De fet, fa més de vint anys que alguns gurus de la cosa asseguraven que l’ordinador i el televisor convergirien cap a un aparell mixt que faria possible veure els continguts de la xarxa a través de la tele. El camí ha estat -encara és- més llarg del que havien previst aquests gurus, entre d’altres menuderies, per la resistència dels propietaris dels canals de televisió i de les productores d’audiovisuals, espantats pel que podria fer el públic amb els seus continguts. No debades varen ser aquests mateixos actors els que varen intentar que fos declarada il·legal la fabricació i venda d’aparells de vídeo domèstic, perquè els espectadors els podrien fer servir per veure el que ells volguessin, quan volguessin, evitant -per exemple- la publicitat, una pràctica que podem seguir fent, gràcies que el vot de qualitat del president del Tribunal Suprem dels Estats Units va decantar la balança cap al costat dels demandats, en contra dels demandants. Unes pors que no semblen gaire alienes al considerable retard amb què aquests mateixos agents han decidit posar part dels seus continguts a la xarxa, sobretot, després de veure com eren els mateixos espectadors els que ho feien, amb gran acceptació per part del públic en general.
Així i tot, l’accés a Internet d’una bona part d’aquests televisors, dits intel·ligents, depèn de sistemes dissenyats i construïts ad hoc per tal que les emissores puguin introduir coses com publicitat personalitzada. I aquí és on entren els ‘lladres’: Un equip d’investigadors d’una universitat dels Estats Units ha provat que poden generar un senyal com aquest i amb una antena ‘colar-se’ en un d’aquests televisors i des d’allà enviar i fer enviar els missatges que vulguin. Fins i tot, podrien apropiar-se de la xarxa -Wi-Fi o no- a la qual està connectada el televisor. Una vegada fet això, poden fer els que els doni la gana des de la xarxa envaïda, amb tots els inconvenients i problemes -fins i tot legals- que aquest fet pot ocasionar al propietari del televisor i de la xarxa associada. És una casta d’atacs que no deixa cap tipus de rastre: una vegada feta la intervenció, només cal desmuntar l’antena i desaparèixer del veïnatge. La sort, de moment, és que cal tenir uns certs coneixements per poder-ho fer. Però, cal no oblidar-ho, la cosa dels virus, també va començar amb experts. Ara cal esperar que els fabricants resoldran aquest problema, tot i que, d’entrada, han menystingut la seva natura i l’abast. Si la cosa prospera en la direcció que anuncien els investigadors i, finalment, els fabricants decideixen atacar i resoldre el problema, només caldrà esperar que algú altre en trobi uns de diferents. La batalla sembla que també pot arribar a ser apassionant. Mentrestant, no quedarà més remei que vigilar també que la tele no faci coses rares.