El Tenerife fa dissabte
Als dos equips que jugaren dissabte a Son Moix els sobraren dues parts. Sobretot als visitants, que en menys de mitja hora varen saber resoldre els problemes que havien tengut a la primera part. El Mallorca va existir durant els primers 45 minuts, però no va comparèixer en els altres 45. El Tenerife, ben dirigit per Pep Lluís Martí i magníficament classificat amb 44 punts, va fer una feina impecable a partir dels dos canvis que va introduir el tècnic mallorquí en el descans. Unes decisions coherents i de sentit comú que varen capgirar un resultat que tenien en contra des dels minuts inicials del partit. Hem sostingut moltes vegades que qualsevol equip que passi per Son Moix amb un mínim d’ambició sempre se n'endurà els tres punts. Pep Lluís Martí és bon coneixedor de l’estadi (on es va retirar com a futbolista), de l’afició i de l’estat anímic d’un equip que haurà de canviar molt, i molt més si vol mantenir la categoria. L’entrenador del Mallorca, Javier Olaizola, diu que se sent capacitat per fer-ho, però ja hi ha moltes veus que comencen a dubtar-ho i, el que és pitjor, els és indiferent. La prova la tenim en el centenar d’aficionats que giraren l’esquena a l’equip quinze minuts abans del final i en els que es molestaren a treure els mocadors per queixar-se dels jugadors quan l’electrònic assenyalà el definitiu 1 a 4. Un resultat demolidor que no suggereix ni cap dubte ni cap excusa. El Tenerife va ser infinitament millor que el Mallorca. Més ben situat sobre el terreny de joc, més actiu i, sobretot, molt més ràpid. És evident que el canvi d'indumentària va afavorir més uns que els altres. El groc -que mai no hauria tolerat Luis Aragonés- segurament tornarà al calaix d’on va sortit. Per contra, el Tenerife es va trobar bé amb un color també estrany, el morat, i a més d'endur-se'n els tres punts, va aigualir la festa als herois del primer ascens del Mallorca l’any 1960. En fi, no és la primera vegada que quan hi ha homenatges abans d’un partit, aquest sol acabar malament per a l’amfitrió. Diumenge, a Múrcia, una altra representació amb clars signes de dramatisme.
