Una Tercera Guerra Mundial?

Des que era petit que sento a parlar de tal possibilitat. La meva infància i adolescència van tenir lloc durant la Guerra Freda entre els Estats Units i Rússia i era constant sentir els adults en converses d'actualitat i política sobre la imminent possibilitat d'una Tercera Guerra Mundial.

Quan va esclatar la guerra d'Ucraïna, en posicionar-se la Unió Europea i els Estats Units d'un costat i la Xina fer costat a Rússia, de seguida va saltar l'alerta de nou. De fet, la d'Ucraïna és una guerra entre Occident i Rússia encoberta, però no és una guerra mundial.

La guerra entre Israel i Palestina ha retornat a les xarxes socials i alguns mitjans de comunicació el tema en qüestió, una gran guerra de nou. Els Estats Units faran costat a Israel fins al final. L'Iran farà costat a Palestina. I si l'Aràbia Saudita acaba per signar una aliança amb els Estats Units, poden començar a produir-se dos blocs a l'Orient Mitjà.

No obstant això, sempre he sostingut que el risc d'una Tercera Guerra Mundial, tal com vam conèixer les dues guerres mundials prèvies, és mínim. És trist dir-ho, però la proliferació d'armes nuclears és un garant de no-agressió entre grans territoris. Les bombes nuclears són un dissuasiu recíproc. Si un país amb armament nuclear corre risc de ser envaït, està autoritzat, segons els protocols nuclears de cada país, de defensar-se amb armes nuclears llançant-les sobre el seu enemic invasor. Així que a ningú convé tractar d'aniquilar a qui pot aniquilar-lo. No hi haurà una Tercera Guerra Mundial perquè el planeta quedaria devastat. És paradoxal i fins a un cert punt de bojos. Però és així.

Les guerres mundials prenen una altra forma en aquest segle i aquesta era. Són guerres locals, localitzades, i als països amb armes nuclears no se'ls ataca amb exèrcits, sinó amb terroristes, amb accions que puguin paralitzar els seus ciutadans infonent-los por, incertesa o bé atacant les seves economies.

I aquest és el punt al qual, com a economista, volia arribar. Les batalles entre països es lliuren en el terreny econòmic. I les principals armes són el comerç internacional, les borses, la cotització de divises, el transport marítim, el petroli, el gas, l'electricitat i les matèries primeres, així com els aliments. Les diferents crisis que estem vivint responen a un món globalitzat, però també a atacs econòmics d'una lluita entre països que ataquen amb diners en lloc de napalm.