Tercera onada
DIVISIONS. Davant l’emergència, Europa busca culpables. Amb el cop de la tercera onada de la pandèmia, els països de la UE tornen a reaccionar empesos pel pànic, enfonsats en les seves pròpies crisis: pel desgast de governar; per la crisi de legitimitat que comporta l’encadenament de controls, restriccions, tocs de queda i distàncies imposades; per la limitada resposta d’auxili econòmic als negocis i als autònoms en alguns països comunitaris, mentre la política es perd en la picabaralla pel control d’uns fons que encara no se sap quan arribaran.
La falta d’horitzó passa factura. Només cal veure l’última divisió escenificada pels Vint-i-set sobre el repartiment dels 10 milions de dosis extres de vacunes de Pfizer/BioNTech que ha de rebre la Unió Europea, la revolta dels estats alemanys contra l’estratègia d’Angela Merkel per aturar la tercera onada, l’enduriment anunciat per Emmanuel Macron o la frustració dels més de dos mil joves que van assistir a una suposada festa convocada a través de les xarxes socials al parc del bosc de la Cambra, a Brussel·les, en un dia festiu assolellat després de mesos de tancament total.
Els canons d’aigua i el gas lacrimogen de la policia belga per dispersar els joves quedaven lluny de la seu de la Comissió Europea, però no les conseqüències polítiques de tanta restricció. En el repartiment de culpes, Ursula von der Leyen s’ha convertit en la personificació de la feblesa europea.
AÏLLAMENT. En època de bombolles, Von der Leyen ha triat viure en la més reduïda i allunyada de totes: en un petit pis habilitat a la planta 13 de la seu central de la Comissió Europea. Reservada i distant. Instal·lada en un edifici d’oficines. La presidenta de l’executiu comunitari ha posat la seva estratègia mediàtica en mans d’una empresa de relacions públiques, i la confiança política, en el seu cap de gabinet i un assessor de comunicacions, tots dos alemanys.
A principis de febrer, durant una reunió del govern d’Angela Merkel, el ministre alemany de finances, Olaf Scholz, va carregar contra la Comissió Europea assegurant que l’estratègia de vacunació comunitària havia estat “un espectacle de merda total”. Fins i tot la CDU -el partit de Merkel i de Von der Leyen- carrega contra Brussel·les. La llarga precampanya cap a les eleccions a la cancelleria i els mals resultats que els sondejos auguren a la Unió Cristianodemòcrata desestabilitzen l’estratègia política de la bombolla Von der Leyen.
RECUPERACIÓ. Però els retards en la distribució de les vacunes eclipsen una altra demora amb conseqüències a llarg termini. El fons postpandèmia continua en suspens. Després d’un procés de vuit mesos per ratificar un acord que ja havien tancat els vint-i-set caps d’estat i de govern de la UE, encara hi ha una desena de països que no hi han donat el seu vistiplau definitiu. Segons càlculs del centre d’anàlisi Bruegel de Brussel·les, tres quartes parts de tot el finançament promès no arribaran fins al 2023. Les deliberacions del Tribunal Constitucional alemany sobre els fons europeus donen ales a altres possibles reticències que es coven en alguna altra capital comunitària. Àustria, Hongria, Polònia i els Països Baixos encara no han aclarit quan pensen ratificar l’acord.
El mal europeu continua sent la incertesa. Les onades se succeeixen, aguditzant al seu pas els errors polítics. I, així, l’Europa en crisi es menja les possibilitats de recuperació de l’Europa postpandèmia.
