Terraferida fa un téntol

Com a qüestió prèvia, cal partir de la convicció que els ecologistes tenen raó. No ho dic amb gens d’ironia, al contrari. Se’ls sol criticar o caricaturitzar com a alarmistes o catastrofistes, com a dogmàtics o fins i tot exaltats. Hi ha fins i tot qui associa l’ecologisme a determinada correcció política i el presenta com un nou totalitarisme, un nou integrisme o una nova inquisició. Els que diuen això solen ser els mateixos que també consideren una imposició intolerable que se’ls exigeixi respecte per les dones, o pel col·lectiu LGTBI. O l’ensenyament en llengua catalana, o la mateixa existència de la llengua catalana.

Però parlàvem d’ecologisme. El fet és que el seu discurs i les seves propostes i demandes es troben avui (ja fa un cert temps, i serà així molt de temps més) al mig, o al damunt de l’agenda internacional. El canvi climàtic, l’emergència climàtica, la sequera estructural eren termes que fa uns anys encara molts menyspreaven per exagerats; ara són el pa de cada dia per als governants i els seus gabinets. Una altra cosa és la capacitat del estats, i en particular de les primeres potències, per posar-se d’acord en el procés de descarbonització i reducció i eliminació d’emissions contaminants. Però tots saben que és imprescindible dur-lo a terme, sota amenaça de causar danys que puguin ser irreparables no ja per al medi ambient, sinó per al capitalisme mateix. Aquest és l’èxit de l’ecologisme: haver demostrat que el capitalisme consumeix a un ritme molt superior del que produeix no tan sols el sistema, sinó el planeta sencer.

Terraferida és una entitat que, al llarg dels darrers vuit anys, ha fet una tasca important per explicar aquesta evidència, aplicada a la realitat de les Balears, amb una economia que depèn completament del turisme. També els han dit de turismòfobs per avall, però la realitat és que les seves aportacions al debat públic han estat valuoses: les seves denúncies s’han basat sempre en dades comprovades i comprovables, i les seves reflexions, suggeriments, propostes i al·legacions han estat sempre serioses. Tota la seva tasca, a més, l’han duita a terme des d’una total independència econòmica, com a activistes que dedicaven gratuïtament una gran quantitat d’esforç a demanar a les institucions que fessin polítiques ecologistes transformadores.

Ara aturen l’activitat (donen a entendre que no per sempre més: tant de bo) degut, precisament, a aquests dos fets: per una banda, no donen l’abast, perquè la tensió ecològica a la qual es veuen sotmeses les Balears és, literalment, desbordant. I per l’altra, i sobretot, estan cansats que els governants no els facin cas. No poc cas, sinó gens de cas. Els governs progressistes (que han comandat dotze dels darrers setze anys) es fan seu formalment el discurs ecologista, però després hi giren l’esquena en l’acció de govern. És cert. Cal afegir-hi que tenim la desgràcia de tenir, a les Balears, la mateixa dreta que a Espanya, és a dir: una de les més endarrerides, en matèria mediambiental, de tot Europa, i només cal veure què diuen aquests dies els dirigents del PP sobre el desastre de Doñana. Esperem que el téntol de Terraferida no sigui llarg, i que la seva feina tingui continuïtat, juntament amb la del GOB i altres entitats ecologistes. Si fins i tot amb la seva pressió el panorama que tenim és el de l’hegemonia del diner fàcil, sense aquesta pressió anirem encara una mica més coixos, una mica més perduts, una mica més (encara més) endarrerits.