Una terrassa il·legal
La terrassa del local turístic de la Platja de Palma que es va esfondrar la setmana passada i va causar quatre morts era –com podeu llegir a la crònica de Marcos Torío en aquest diari– il·legal. No es pot dir que sigui cap sorpresa. El batlle actual de Palma, Jaime Martínez (PP, amb el suport de Vox), ho tenia fàcil per fugir d'estudi i ventilar culpes cap als consistoris d'esquerres de les dues legislatures anteriors. Però es va estimar més carregar-ho als particulars: “És el propietari, qui ha d'actuar”, ha dit, en referència al fet que l'immoble havia rebut una valoració negativa durant la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) de l'any passat i, tot i així, el Beach Club Medusa (així es deia el local que va passar avall) continuava operant com si res. Sabem de sempre que el PP ho confia tot a la iniciativa privada, també quan es tracta de cercar bocs expiatoris.
El que és cert, com podem llegir a la mateixa crònica, és que era una temeritat no tan sols tenir obert aquell local al públic, sinó ja haver-lo encabit en aquella edificació. El Beach Club Medusa és el tercer local de característiques semblants que s'ha esfondrat en aquella zona: no és estrany, perquè aquestes construccions són antigues casetes d'estiueig, pensades i aixecades per acollir una família durant poc temps, i aquestes terrasses eren poc més que una eixida per refrescar una mica la casa i els que l'habitaven. Ho va explicar amb poques i precises paraules Alain Carbonell, vicepresident de l'Associació de Veïns de la Platja de Palma: “És una gran tragèdia, però és també la crònica d'una mort anunciada. Són habitatges amb més de setanta anys d'història convertits en bars o pubs, no estan preparats per a això”. El 2013 s'hi va fer una reforma, també sense llicència, que va afegir pes a l'estructura. Una altra veïna, preguntada per periodistes sobre si anaven alguna vegada com a clients al restaurant que hi havia a la planta baixa, va respondre: “Què va, tampoc ens hi volien”. En efecte, als locals destinats als turistes, els indígenes no hi solen ser ben arribats.
Més enllà del drama concret, l'esfondrament del Medusa és un perfecte resum del que s'ha fet amb Mallorca, i amb les Balears, durant les darreres quatre o cinc dècades (i molt especialment les dues darreres). Tot s'ha fet passant-se les lleis per l'arc de triomf, sense cap respecte per l'entorn natural ni urbà, amb una voracitat pels diners que frega la patologia. Un lloc estibat de gent i de diners, que es torna a omplir encara més i més quan ja fa temps que no hi cap ningú més, expulsant si cal la població (o amb la població autoexpulsant-se contenta a canvi d'un bon taló bancari).
Ara el govern de Marga Prohens, amb el suport de Vox, presenta una amnistia urbanística acompanyada d'un decret llei que pretén alliberar la construcció incontrolada en sòl rústic. És una nova i potser darrera munyida a una vaca que ja no dona per a més, mentre es curen en salut amb falsos discursos proteccionistes. Un lloc que, com el Medusa, “no estava preparat per això” i ja s'esquerda pertot arreu.
