Territori, biodiversitat, vida
Aquesta setmana l'ONU ha publicat un alarmant informe sobre la pèrdua de biodiversitat del planeta. Aquesta setmana, el Govern ha publicat el catàleg d'espècies protegides. Aquesta setmana s'ha encetat oficialment la campanya electoral. I no hi acabam de veure, en tot això, una relació que consider que hauria de ser evident, urgent, imprescindible. Inajornable.
L'informe de l'ONU assegura que un milió d'espècies estan en risc d'extinció a tot el planeta per causes imputables a la intervenció de l'home. Una desaparició massiva d'origen antropogènic. Traslladat a l'àmbit territorial propi, a l'Arxipèlag al voltant de 40 espècies es troben en perill d'extinció. Un 5% de la biodiversitat està amenaçada.
El món ens passa comptes i ens exigeix responsabilitats. El canvi climàtic, l'extinció d'espècies, la pèrdua de biodiversitat, la pèrdua de sòl fèrtil, l'explotació i artificialització del territori, la contaminació i explotació dels recursos... tot passarà factura i farà cada vegada més difícil el sosteniment de la vida dels éssers humans sobre la terra. Un castell de naips que s'ensorra. Però la campanya continua. L'electoral, vull dir. I de tot això que he esmentat, i de la seva greu transcendència, ni se'n parla. Per posar-ho en evidència i reclamar respostes i posicionaments concrets, des del GOB Mallorca s'ha organitzat per a la setmana que ve un debat per posar les qüestions ambientals i territorials al centre de la qüestió política –ni que sigui per unes hores. Tenim clar que això implica no només parlar de polítiques ambientals i territorials, sinó anar a l'arrel de tot plegat: qüestionar el model capitalista neoliberal que marca una economia, la balear, que es sosté sobre l'explotació del territori, dels recursos i de les persones per part de la indústria turística i la cons(des)trucció/especulació d'un territori, de les mans d'una societat i una classe política que han volgut entendre que progressar econòmicament era comercialitzar amb els valors de la nostra riquesa patrimonial (natural i cultural), mercantilitzant-los per extreure'n rendes per al capital. Un drama.
Des de l'ecologisme social i polític hem presentat les nostres propostes electorals. Gairebé es podria entendre com un programa polític en temes que tenen directament a veure amb el territori i els recursos. Dins aquestes propostes o programa, hi ha qüestions fonamentals que parteixen, totes, de valorar com a urgent la necessitat que la crisi ambiental que ja vivim es situï al centre del debat. Perquè fer front a la crisi ambiental i ecològica, global i local, requereix que aquesta es tracti com una 'qüestió d'estat', per dir-ho de qualque manera.
Aquests dies, molts estats i territoris –Catalunya ha anunciat que ho faria properament– han declarat l'estat d'emergència climàtica. Cal que políticament, i a les Balears, ara que estam davant un nou període polític, s'assumeixi i es declari 'l'emergència ecològica i climàtica' i que, a partir d'aquí, sorgeixi un gran 'pacte d'estat' de totes les forces polítiques per a fer de les qüestions ambientals, i en general les que garanteixin el sosteniment de la vida, una qüestió fonamental i estratègica. Al GOB parlam d'un 'Pacte pel territori i la transició ecològica'. Un pacte amb la finalitat de subvertir les lògiques que prioritzen les acumulacions de capital al sosteniment de la vida. Un pacte per responsabilitat. Un pacte que ens obligui a qüestionar-nos-ho absolutament tot. Un pacte per capgirar les prioritats i anar revisant les polítiques que defineixen la nostra relació amb el territori que ens sosté.
Si això fos possible, estaríem davant l'exercici de responsabilitat i maduresa social i política més transcendent dels darrers temps i podríem tornar a creure que els homes no són estúpids (o almenys no tant com ho semblen) veient com les evidències del col·lapse es multipliquen i ells, com l’orquestra del 'Titànic', continuen tocant com si res mentre el vaixell s'enfonsa.
