La tertúlia de la vergonya aliena
La nova graella de 8TV és un pou de despropòsits. Un altre dels programes que provoca estupor és Opina Jove, un espai de tertúlia i debat on assisteixen els líders de les joventuts polítiques de Catalunya i altres motivats amb ganes de barallar-se en polèmiques maniquees i buides. Ho modera Sergi Àlex, un altre jove encantat d’haver-se conegut, que presenta el programa arrepapat a la cadira com si fos a cal sogre i amb una actitud tan fatxenda que resulta ridícul. Parla sempre de manera altiva, aixecant la barbeta, i tracta els tertulians amb la superioritat de qui mou els fils dels seus titelles, com si ell fos el més llest. La seva prepotència en aquell context de precarietat televisiva encara és més còmica. Divendres, per obrir el programa, donava la benvinguda als espectadors anunciant 8TV com “la televisió més plural de Catalunya”. Per tant, val la pena analitzar on radica la pluralitat que promet.
L’elenc de personatges que circulen pel programa provoca estupefacció. No acabes de tenir clar quina proporció hi ha de circ, d’estultícia, de vanitat, de temeritat, d’ignorància i d’inconsciència. Induïts pel títol del programa, se suposa que hauríem d’entendre que aquests joves tertulians representen el tarannà i la pluralitat ideològica del jovent del país. Però qualsevol semblança amb la realitat resultaria tràgica. N’hi ha un que es presenta com a “soldat de Catalunya”, a un altre el coneixen com “l’Stalin català”. Un altre tertulià va ser presentat amb “el seu gran somni és construir una gran comissaria on deportar tots els immigrants”. De les poques dones que assisteixen al programa, n’hi ha una que exigeix ser anunciada com “dona femenina”. I el rètol que defineix un altre dels participants és “En guerra mental contra Espanya”. Com a conseqüència d’aquest repertori de tertulians, no és estrany que se’n derivin uns temes de discussió terribles: “¿Hem d’escombrar tots els castellans de Catalunya?”, “¿Espanya és un estat podrit?”, “L’islam promou la pau o fomenta la guerra?”, “Feminisme: ¿necessitat, moda o farsa?”, “¿S’ha de censurar l’LGTBIQ+ de la pornografia?”. I el pitjor és com aquestes polèmiques estèrils i tòxiques donen pas a argumentacions xenòfobes, racistes, homòfobes i masclistes que deixen anar amb absoluta lleugeresa uns contra els altres. “No sé què hi fots a Catalunya. Agafa un avió i marxa” és, per exemple, un dels comentaris que un tertulià feia a la seva interlocutora. Donen veu a feixistes i els enfronten a antifeixistes a partir de debats primaris i obsolets que no aporten res. De tant en tant, Sergi Àlex anuncia els millors moments del programa del dia anterior, que, indefectiblement, sempre són els més lamentables, penosos i crispats, i ofereixen, una darrere l’altra, escenes patètiques d’un espectacle decadent. Vol fer riure i fa vergonya.
Opina Jove és una extravagància atrotinada i tòxica. Perquè si aquests personatges haguessin de ser el futur de la política catalana, ja podríem fer les maletes i agafar tots l’avió i marxar ara mateix.
