El test: encara ets independentista?
1. Una setmana després de les eleccions, i sense saber com s’ho farà Salvador Illa per ser investit president, m’ha interessat veure amb quina pressa s’ha imposat la idea que Catalunya, ara, està molt més espanyolitzada. Més? El mantra de l’espanyolització s’ha repetit a totes hores, però els números no em quadren. Entre PP, Vox i Ciutadans sumen 26 escons de 135. Han aconseguit aplegar 610.086 vots absoluts. El 2017, en el moment de màxima tensió Catalunya-Espanya, Ciutadans i PP sumaven 40 diputats (14 més que ara) i van arreplegar 1.295.402 vots, el doble de paperetes a les urnes que una setmana enrere. No sembla, doncs, que l’abstenció sigui una exclusiva dels sobiranistes catalans. Aquests comptes de la lletera, però, sempre tenen una nota a peu de pàgina. A quin costat de la balança pesem els vots del PSC? En política en diuen centralitat. En el periodisme en deien equidistància. Aquesta setmana ha fet riure veure com columnistes i mitjans que durant el Procés jugaven a la puta i la ramoneta per no perdre lectors, així que l’independentisme no ha sumat majoria han aprofitat per trinxar el Procés, ERC i Puigdemont i els deu anys d’enganyifa sobiranista.
2. Això sí, tant Pedro Sánchez com el PP han tingut pressa per cantar les absoltes al Procés. Feijóo, amb les seves peripècies argumentals, considera que el Procés encara és viu per interès del sanchisme. Xavier García Albiol, del mateix partit, alcalde de Badalona i coneixedor de la realitat catalana, ha fet un diagnòstic molt més encertat: “Escolto i llegeixo anàlisis del resultat de les eleccions que per a mi són precipitades o simplistes, i ho dic tirant-me pedres a la meva teulada ideològica. Qui cregui o pensi que l’independentisme ha desaparegut per art de màgia o de Pedro Sánchez, s’equivoca: l’independentisme no ha anat a votar, però l’independentisme segueix aquí”. Des del punt de vista del màrqueting, en què l’independentisme ha fet tantes coses ben pensades, el pitjor del Procés era, precisament, la paraula. Procés. Etiqueta lletja, freda, administrativa. Un concepte que havia de ser neutre, merament descriptiu, ha acabat farcit de connotacions negatives. Els polítics i mitjans espanyolistes han convertit el terme en una arma llancívola, pronunciada amb menyspreu. De nou, constatem que el relat l’imposen els vencedors.
3. D’acord, enterrem el Procés perquè els resultats del 12-M donen una majoria no-independentista al Parlament. Però té raó García Albiol. L’independentisme continua sent un anhel, si fa no fa, de la meitat dels catalans. El motiu? Les causes que ens van dur fins a la revolta dels somriures (esqueixats) continuen tan vives com el primer dia. Aquí van un munt de preguntes retòriques per respondre en aquest dilluns festiu: Espanya ha respectat l’Estatut que va sortir del Parlament i va refrendar la ciutadania? S’ha acabat l’espoli fiscal? S’ha fet alguna cosa per revertir-lo? Podem decidir els nostres impostos? Han tret el català de la diana de l’odi? És el català una llengua oficial a la Unió Europea? S’han calmat els nostàlgics del franquisme que han sucat pa amb la repressió? S’ha arreglat Rodalies? Algú ha vist el Corredor Mediterrani? S’han complert les inversions en infraestructures? Se’ns dona el dret a decidir, contemplat pel dret internacional? S’albira un referèndum pactat i acordat amb l’Estat? Han deixat d’atiar l’anticatalanisme per buscar vots? Ja no cal justificar-nos sobre la nostra història i la nostra cultura? Podrà participar Catalunya als Jocs Olímpics de París? I, finalment: pot la música catalana fer el ridícul a Eurovisió al mateix nivell que fa Espanya, any rere any? Si has respost que no a les setze preguntes, l’independentisme continua ben viu. Ítaca potser no és a la cantonada, però l’illa de les il·lusions continua a l’horitzó.
