El testimoni del doctor Brescó
Divendres que ve farà dos anys que l’OMS va decretar l’inici de la pandèmia i, després de tots aquests mesos sense poder-se trobar presencialment, el Col·legi de Metges de Barcelona va reconèixer ahir dilluns l’esforç del personal mèdic en un acte a Barcelona, al qual van assistir la presidenta del Parlament, Laura Borràs; els expresidents de la Generalitat Montilla, Mas i Torra; el conseller Argimon; l'exconsellera Vergés, i l’aleshores ministre de Sanitat, Salvador Illa, entre d’altres.
Entre els testimonis que hi van intervenir, destaco el de la metge de família Esperanza Martín, no tan sols perquè va fer justícia subratllant la importància de l’atenció primària amb pandèmia o sense, sinó perquè ella es va contagiar i de resultes d’aquella infecció de fa dos anys li ha quedat un covid persistent, que és una patologia que sembla que hagi quedat amagada darrere les grans xifres de morts, hospitalitzats o vacunats d’aquests dos anys.
Però el testimoni que va emocionar tothom va ser el del doctor Jordi Brescó. Ara fa dos anys acabava d’aprovar el MIR i no va dubtar a presentar-se voluntari: “Al principi només em dedicava a informar per telèfon els familiars. No oblidaré mai les persones que em deien «Estava esperant sentir la seva veu», o les trucades que vaig haver de fer anunciant que el pacient revifava o tot el contrari”. “I què va aprendre?”, li van preguntar: “A ser humà. Que la medicina és més que curar, també és acompanyar”. A l’Àrea Bàsica de Salut de Manresa tenen un gran, i jove, metge.
