La Junta Electoral –o les juntes electorals, perquè són diferents organismes amb una estructura jeràrquica– s’està començant a passar de voltes amb la llibertat d’expressió i el dret a la informació. Decisions com la de prohibir qualsevol mena de llaç a les institucions públiques, la d’intentar impedir les consultes populars sobre la monarquia o la república, i la de vetar l’ús dels termes ‘presos polítics’ i ‘exili’ a TV3 són tics autoritaris sorprenents i anacrònics. Aquesta mena de tribunals que haurien de vetllar pel desenvolupament adequat dels processos electorals jutgen el contingut dels símbols i les paraules vulnerant la llibertat d’expressió i el dret a la informació.
Prohibir tots els llaços a les institucions perquè tenen la mateixa forma que els llaços grocs que es pengen en defensa dels presos polítics ja no és només un exemple de parcialitat, sinó, per dir-ho en pla, fer el ridícul. Intentar impedir que els ciutadans expressin si volen una monarquia o una república en consultes que no són vinculants és un cas clar de censura que fa olor de naftalina.
Quan un periodista, sigui d’un mitjà públic o no, opta per un terme com ‘presos polítics’, pren una decisió, tria una opció. Però quan no ho fa i en fa servir un altre no es converteix en neutral: pren un altre partit. Totes les paraules són una tria i tenen connotacions. El periodisme no és objectiu, ni ho pot ser ni ho pretén ser, qui el fa com toca prou feina té de ser honest. Si la Junta Electoral impedeix als periodistes fer servir un terme justificable –legítim en qualsevol cas–, deixa de ser neutral. Això la fa parcial i ella mateixa es deslegitima.